Ara soc desgraciat

    ¹ Però ara es riuen de mi ^*
uns brètols més joves que no pas jo:
els seus pares no haurien trobat lloc
ni entre els gossos del meu ramat! ^*
    2 Ni la força dels seus braços no em servia,
havien perdut tot el seu vigor.
    ³ Consumits per la fam i la misèria,
rosegaven el botjar de la garriga,
una terra arruïnada de fa temps.
    ⁴ Collien el fonoll ^* d’enmig dels esbarzers
i es nodrien de les arrels de ginestera.
    ⁵ Eren gent mal vista per tothom,
els escridassaven com als lladres.
    ⁶ Cercaven recer en barrancs tenebrosos,
en cavernes i esquerdes de la roca. ^*
    7 Bramaven entre les bardisses,
s’amuntegaven sota els cards.
    ⁸ Gent desgraciada i sense nom, ^*
expulsada del país a garrotades. ^*
    9 Doncs ara jo soc tema de les seves burles,
el motiu de les seves sàtires. ^*
    10 Em rebutgen, s’aparten de mi,
fins i tot m’escupen a la cara. ^*
    11 Com que Déu m’afebleix i m’humilia
no es refrenen davant meu.
    ¹² Al meu costat s’alça una xusma
que em fa la traveta
i envesteix contra mi per perdre’m. ^*
    13 Em tallen la retirada
i busquen la meva ruïna:
no cal que ningú els ajudi!
    ¹⁴ Irrompen com per la bretxa d’un mur,
s’esmunyen entre l’enderroc.
    ¹⁵ El terror es gira contra mi,
s’enduu, com el vent, la meva pau; ^*
el meu benestar s’esvaneix com un núvol.
    ¹⁶ Mentrestant la vida se m’escapa,
els dies d’aflicció s’apoderen de mi. ^*
    17 La nit em mina els ossos,
el dolor que em rosega no dorm.
    ¹⁸ La pell em tiba amb violència,
m’estreny com el coll d’una túnica.
    ¹⁹ Déu m’ha llançat al fang
i jo m’he tornat pols i cendra. ^*
    20 Jo t’imploro, Déu meu, i no em respons.
Estic davant teu, tu veus el que em passa. ^*
    21 T’has tornat cruel envers mi,
m’empaites amb la força de la teva mà.
    ²² Em carregues a la gropa del vent
i em sacseja la tempesta.
    ²³ Sé que em portes a la mort,
el lloc reservat a tots els vivents. ^*
    24 ¿Qui no allarga la mà quan tot és ruïna?
¿A qui no fa cridar auxili el dolor? ^*
    25 ¿No he plorat pel qui vivia en la desgràcia?
¿No he sentit compassió davant el pobre? ^*
    26 Jo esperava la felicitat
i ha vingut la desgràcia,
anhelava la llum
i ha arribat la foscor. ^*
    27 Se’m remouen les entranyes sense parar,
tinc al davant dies d’aflicció. ^*
    28 Camino tot trist, sense escalf.
M’alço en l’assemblea i crido auxili.
    ²⁹ M’he convertit en germà dels xacals
i en company dels estruços. ^*
    30 La pell se’m torna negra al meu damunt
i els meus ossos, enfebrats, cremen i s’assequen. ^*
    31 La meva lira acompanya cants de dol,
i la flauta, la tonada dels qui ploren. ^*