Déu no vol la mort dels homes

    ¹ Ara, Job, fes el favor d’escoltar-me,
estigues atent a les meves paraules.
    ² Ja començo a moure els llavis,
la meva llengua està a punt.
    ³ Et parlaré amb cor sincer,
els meus llavis seran purs i fidedignes.
    ⁴ L’alè de Déu m’ha creat,
el buf del Totpoderós em dona vida. ^*
    5 Replica’m, si pots fer-ho!
Mostra’m els teus arguments, prepara’t!
    ⁶ Davant de Déu, tu i jo som iguals:
també a mi m’ha pastat del fang.
    ⁷ De mi no has de témer res,
jo no et forçaré pas. ^*
    8 Mira, retinc el que has dit,
encara escolto el so de les teves paraules:
    ⁹ «Jo soc pur, sense pecat;
soc innocent, no tinc cap culpa. ^*
    10 Però Déu em carrega de greuges,
em pren per enemic seu,
    ¹¹ posa grillons als meus peus,
vigila tots els meus passos.» ^*
    12 Jo et dic que en això no tens raó,
perquè Déu és més gran que l’home.
    ¹³ Per què vols discutir amb ell
si no dona cap resposta? ^*
    14 Tanmateix, Déu parla de moltes maneres, ^*
però no hi posem atenció.
    ¹⁵ Parla en somnis i visions
quan el pes del son cau sobre els homes,
mentre dormen al seu llit. ^*
    16 Llavors els destapa les oïdes
i hi segella els seus advertiments,
    ¹⁷ perquè l’home canviï els seus actes
i amagui el seu orgull.
    ¹⁸ Així l’allibera de la tomba,
el salva de la mort violenta.
    ¹⁹ També el corregeix amb malalties:
la febre li crema el cos, ^*
    20 li fa fàstic menjar pa,
rebutja els plats preferits; ^*
    21 es queda amb la pell i l’os,
és un esquelet vivent. ^*
    22 Ja té un peu a la fossa,
els missatgers de la mort són a la porta.
    ²³ Però llavors a favor d’ell intervé un àngel, ^*
un entre els mil que ens ajuden
i ensenyen el bon camí, ^*
    24 i, compadint-se, diu a Déu:
«No el facis baixar a la fossa,
que li he trobat un rescat.»
    ²⁵ Llavors la seva carn recobra el vigor,
retorna als anys de joventut. ^*
    26 Prega a Déu i ell l’acull,
entra davant seu amb cants de goig,
ja que ara ell li torna a concedir el seu favor. ^*
    27 I entona davant els homes aquest cant:
«Havia pecat, havia deixat el bon camí,
però Déu no m’ha tractat com mereixia. ^*
    28 A la vora de la fossa m’ha salvat,
puc viure a plena llum.»
    ²⁹ Déu fa tot això per a l’home,
una vegada i una altra,
    ³⁰ per apartar-lo de la fossa ^*
i fer-lo resplendir de vida.
    ³¹ Presta atenció, Job, escolta’m!
Guarda silenci i deixa’m parlar.
    ³² Si tens res a dir, replica’m;
parla, que et donaré la raó;
    ³³ però si no has de dir res, escolta’m.
Guarda silenci i t’ensenyaré la saviesa. ^*