Segon discurs d’Elihú

    ¹ Elihú va continuar parlant i digué:

Job no sap el que es diu

    ² Escolteu, savis, les meves paraules,
pareu l’orella, homes doctes!
    ³ L’oïda distingeix les paraules,
com el paladar assaboreix el menjar. ^*
    4 Escollim, doncs, el que és just per a nosaltres,
reconeguem entre nosaltres el que està bé.
    ⁵ Job ha dit: «Jo soc just,
però Déu em nega la justícia, ^*
    6 i si la hi reclamo, passo per mentider.
Estic ferit de mort sense haver pecat.» ^*
    7 I vosaltres dieu:
«Quina mena d’home és Job?
Es beu la burla com l’aigua. ^*
    8 S’ajunta amb els malfactors
i camina amb els impius,
    ⁹ perquè diu: No hi guanya res un home
de cercar el seu goig en Déu.» ^*

La justícia del Totpoderós

    ¹⁰ Escolteu-me, doncs, homes de seny:
Lluny de Déu obrar amb maldat!
Lluny del Totpoderós la injustícia! ^*
    11 Déu paga a cadascú segons les seves obres,
el fa anar pel camí que s’ha triat. ^*
    12 Certament, Déu no fa el mal,
el Totpoderós no viola mai el dret. ^*
    13 ¿És que algú li ha confiat la terra?
Qui, sinó ell, ha establert el món sencer?
    ¹⁴ Si Déu només pensés en ell mateix
i es reservés el seu buf i el seu alè,
    ¹⁵ tots els vivents expirarien alhora,
els humans tornarien a la pols. ^*
    16 Si tens coneixement, escolta això,
para l’orella a les meves paraules:
    ¹⁷ ¿Podria governar un enemic del dret?
¿Goses, doncs, condemnar el Just, el Poderós? ^*
    18 Ell que diu a un rei: «Malvat!»,
i als grans senyors: «Criminals!», ^*
    19 no té preferències pels nobles,
ni fa passar el ric davant el pobre;
perquè tots són obra de les seves mans. ^*
    20 Aquells moren de sobte, a mitjanit.
El poble es revolta i ells desapareixen:
un tirà s’elimina sense gaire esforç. ^*
    21 Déu escruta el camí de l’home,
observa tots els seus passos. ^*
    22 No hi ha fosca ni tenebra
on pugui amagar-se el malfactor. ^*
    23 Déu no necessita gaire temps
perquè l’home comparegui al seu judici.
    ²⁴ Sense indagar, esmicola els poderosos
i en posa d’altres al seu lloc. ^*
    25 Com que coneix les seves obres,
els capgira i els esclafa en una nit.
    ²⁶ Els castiga a cops de verga,
com malfactors, a la vista de tothom, ^*
    27 perquè van deixar la seva companyia,
van ignorar els seus camins
    ²⁸ i han fet que arribi a ell el clam dels pobres.
I ell escolta el clam dels oprimits! ^*
    29 ¿Qui pot blasmar el silenci de Déu?
¿Qui pot adonar-se si s’amaga? ^*
Què poden fer homes i pobles
    ³⁰ si els posa al tron un impiu
dels qui entabanen la gent?

Job és un rebel

    ³¹ Però si algú diu a Déu:
«Sofreixo el meu càstig, no pecaré més;
    ³² ensenya’m tot allò que no puc veure;
si he comès el mal, no hi tornaré»,
    ³³ ¿a tu et sembla que Déu l’ha de castigar? ^*
Ja ho sé, que n’estàs tip! ^*
Però ets tu qui decideixes, i no jo!
Digues, almenys, què en penses! ^*
    34 Els savis que m’escoltin
i la gent de seny em diran:
    ³⁵ «Job no sap el que es diu,
parla sense solta ni volta.
    ³⁶ L’hem d’examinar a fons,
perquè replica com un descregut. ^*
    37 S’entesta en el seu pecat
i l’escampa entre nosaltres:
no para de girar-se contra Déu.»