¹ Proverbis de Salomó.
Un fill assenyat alegra pare i mare,
un de beneit els entristeix. ^*
    2 Béns mal adquirits no fan profit,
l’honradesa salva de la mort. ^*
    3 El Senyor no permet que el just passi gana,
però es nega a satisfer la fam del malvat. ^*
    4 Mans inactives empobreixen,
mans diligents enriqueixen.
    ⁵ Qui recull a l’estiu és home prudent;
un desgraciat, el qui s’adorm en temps de sega.
    ⁶ Plouen benediccions sobre el cap del just,
però la mala fama cobreix el malvat.
    ⁷ La memòria del just serà beneïda,
el nom del malvat serà oblidat.
    ⁸ El clarivident accepta els preceptes,
el qui parla perquè sí es perdrà.
    ⁹ Qui va amb sinceritat va segur;
a qui va amb replecs l’atrapen aviat.
    ¹⁰ Fer l’ullet ^* porta problemes,
xerrar sense fre duu a la perdició.
    ¹¹ Els llavis del just són font de vida,
els del malvat encobreixen violència.
    ¹² L’odi atia la brega,
l’amor cobreix les ofenses. ^*
    13 Paraules assenyades, als llavis del savi;
a l’esquena del neci, un bon bastó. ^*
    14 El savi no escampa allò que sap;
parla el neci i tot són desastres. ^*
    15 La riquesa és la plaça forta del ric; ^*
la pobresa, la ruïna del pobre.
    ¹⁶ El sou del just és la vida,
un final desastrós és el sou del malvat.
    ¹⁷ Qui es deixa formar s’encamina a la vida,
qui rebutja advertiments s’extravia.
    ¹⁸ Qui amaga l’odi és un hipòcrita,
qui escampa calúmnies és un beneit.
    ¹⁹ Qui molt xerra no evita la falta,
l’home assenyat mesura les paraules. ^*
    20 Les paraules del just són plata de llei,
els pensaments del malvat no valen res. ^*
    21 Les paraules del just alimenten molta gent,
però els necis moriran per manca de seny. ^*
    22 La benedicció del Senyor dona riquesa:
de res no serveixen els nostres esforços. ^*
    23 El neci es diverteix obrant amb infàmia;
l’home intel·ligent, obrant amb saviesa.
    ²⁴ El just obté allò que desitja;
al malvat li acaba passant el que tem. ^*
    25 Passa la tempesta i el malvat desapareix,
però el just es manté ferm per sempre. ^*
    26 Com el vinagre irrita les dents o el fum els ulls,
el peresós irrita a qui li dona un encàrrec.
    ²⁷ El qui confia en el Senyor allarga la vida;
els anys dels malvats seran escurçats. ^*
    28 L’espera dels justos es compleix,
l’esperança dels malvats es perd.
    ²⁹ El Senyor és la fortalesa dels honrats,
però és la ruïna dels malèfics. ^*
    30 El just no serà mai arrencat,
els malvats no romandran a la terra. ^*
    31 La boca del just fa créixer la saviesa, ^*
però la llengua perversa serà tallada.
    ³² Les paraules del just complauen,
les del malvat trasbalsen.