1 La dona assenyada aferma la casa;
l’esbojarrada, l’enderroca.

    2 L’home recte respecta el Senyor,
l’home tortuós el menysprea.

    3 Amb el seu parlar, el neci es guanya garrotades,
però al sensat, les seves paraules el protegeixen.

    4 Quan no hi ha bous no cal omplir la menjadora,
però tampoc no hi haurà collita abundant.

    5 Un testimoni veraç no menteix,
un de fals no diu més que mentides.

    6 L’arrogant cerca en va la saviesa,
l’intel·ligent l’aprèn fàcilment.

    7 Aparta’t del costat del neci,
que no n’aprendries res de bo.

    8 La saviesa del prudent il·lumina el seu camí,
la conducta fraudulenta extravia els necis.

    9 Els estúpids es mofen de les seves culpes,
però Déu es complau en els rectes.

    10 El cor de cadascú coneix la joia i la pena,
i ningú més no les pot compartir.

    11 La casa dels malvats s’ensorrarà,
prosperarà la família dels honrats.

    12 Els teus plans et poden semblar bons,
però podrien portar-te a la mort.

    13 Fins entre rialles s’amaguen les penes,
l’alegria acaba en tristor.

    14 L’insensat rebrà la paga de la seva conducta;
l’home de bé, una paga millor.

    15 L’inexpert s’ho creu tot,
qui té seny sap per on passa.

    16 El savi tem el mal i se n’aparta,
el neci tira al dret tot confiat.

    17 L’impulsiu fa bajanades,
l’intrigant serà rebutjat.

    18 La niciesa és patrimoni dels ingenus,
la corona dels prudents és el saber.

    19 Els dolents s’inclinaran davant els bons,
a les portes del just s’inclinaran els malvats.

    20 El pobre es fa odiós fins i tot als veïns;
són molts els amics del ric.

    21 Qui menysprea els altres peca;
feliç el qui s’apiada dels pobres!

    22 Els forjadors del mal s’extravien,
els qui forgen el bé obtindran amor i lleialtat.

    23 De tot treball se’n treu un profit;
de xerrar molt, misèria i prou.

    24 La riquesa és la corona del savi,
el neci llueix la seva niciesa.

    25 Un testimoni veraç salva vides,
un de fals confon els jutges.

    26 Venerar el Senyor és garantia segura
i dona seguretat als fills.

    27 Venerar el Senyor és font de vida
i aparta dels llaços de la mort.

    28 Una població nombrosa honora el rei,
un país despoblat l’arruïna.

    29 Qui és pacient demostra molta prudència;
molta estupidesa, l’impacient.

    30 L’ànim serè dona vida al cos,
l’enveja és un corc dins els ossos.

    31 Qui oprimeix el feble ultratja el seu creador;
l’honora qui es compadeix del pobre.

    32 El malvat és abatut per la pròpia maldat;
la integritat del just el protegeix.

    33 La saviesa reposa en l’home assenyat
i es fa conèixer, tant sí com no, entre els necis.

    34 La justícia enalteix un poble,
el pecat és la seva vergonya.

    35 El rei afavoreix el servidor sagaç,
però s’enutja amb el qui no sap el que fa.