¹ La dona assenyada aferma la casa; ^*
l’esbojarrada, l’enderroca.
    ² L’home recte respecta el Senyor,
l’home tortuós el menysprea.
    ³ Amb el seu parlar, el neci es guanya garrotades,
però al sensat, les seves paraules el protegeixen.
    ⁴ Quan no hi ha bous no cal omplir la menjadora,
però tampoc no hi haurà collita abundant.
    ⁵ Un testimoni veraç no menteix,
un de fals no diu més que mentides.
    ⁶ L’arrogant cerca en va la saviesa,
l’intel·ligent l’aprèn fàcilment.
    ⁷ Aparta’t del costat del neci,
que no n’aprendries res de bo.
    ⁸ La saviesa del prudent il·lumina el seu camí,
la conducta fraudulenta extravia els necis.
    ⁹ Els estúpids es mofen de les seves culpes,
però Déu es complau en els rectes.
    ¹⁰ El cor de cadascú coneix la joia i la pena,
i ningú més no les pot compartir. ^*
    11 La casa dels malvats s’ensorrarà,
prosperarà la família dels honrats. ^*
    12 Els teus plans et poden semblar bons,
però podrien portar-te a la mort. ^*
    13 Fins entre rialles s’amaguen les penes,
l’alegria acaba en tristor.
    ¹⁴ L’insensat rebrà la paga de la seva conducta;
l’home de bé, una paga millor.
    ¹⁵ L’inexpert s’ho creu tot,
qui té seny sap per on passa.
    ¹⁶ El savi tem el mal i se n’aparta,
el neci tira al dret tot confiat.
    ¹⁷ L’impulsiu fa bajanades,
l’intrigant serà rebutjat. ^*
    18 La niciesa és patrimoni dels ingenus,
la corona dels prudents és el saber.
    ¹⁹ Els dolents s’inclinaran davant els bons,
a les portes del just s’inclinaran els malvats.
    ²⁰ El pobre es fa odiós fins i tot als veïns;
són molts els amics del ric. ^*
    21 Qui menysprea els altres peca;
feliç el qui s’apiada dels pobres! ^*
    22 Els forjadors del mal s’extravien,
els qui forgen el bé obtindran amor i lleialtat.
    ²³ De tot treball se’n treu un profit;
de xerrar molt, misèria i prou.
    ²⁴ La riquesa és la corona del savi,
el neci llueix la seva niciesa.
    ²⁵ Un testimoni veraç salva vides,
un de fals confon els jutges.
    ²⁶ Venerar el Senyor és garantia segura
i dona seguretat als fills. ^*
    27 Venerar el Senyor és font de vida ^*
i aparta dels llaços de la mort. ^*
    28 Una població nombrosa honora el rei,
un país despoblat l’arruïna.
    ²⁹ Qui és pacient demostra molta prudència;
molta estupidesa, l’impacient. ^*
    30 L’ànim serè dona vida al cos,
l’enveja és un corc dins els ossos.
    ³¹ Qui oprimeix el feble ultratja el seu creador;
l’honora qui es compadeix del pobre. ^*
    32 El malvat és abatut per la pròpia maldat;
la integritat del just el protegeix.
    ³³ La saviesa reposa en l’home assenyat
i es fa conèixer, tant sí com no, entre els necis. ^*
    34 La justícia enalteix un poble,
el pecat és la seva vergonya.
    ³⁵ El rei afavoreix el servidor sagaç,
però s’enutja amb el qui no sap el que fa.