¹ Una resposta suau calma la ira,
la paraula feridora encén la indignació.
    ² La llengua del savi fa deliciós el saber,
la boca del neci vomita ximpleries.
    ³ El Senyor passeja arreu la seva mirada:
observa dolents i bons.
    ⁴ La paraula que consola és com l’arbre de la vida, ^*
però si és perversa trastoca els ànims.
    ⁵ El neci menysprea l’educació del pare;
és assenyat qui fa cas dels avisos. ^*
    6 El just viu en l’abundància,
els cabals del malvat s’esfumen. ^*
    7 De la llengua del savi en raja el saber,
però els necis són ben diferents!
    ⁸ El Senyor detesta el sacrifici dels malvats,
però es complau en la pregària dels justos. ^*
    9 El Senyor detesta la conducta del malvat,
però estima el qui practica la justícia. ^*
    10 Mereix severa correcció qui deixa el bon camí;
qui menysté la reprensió es guanya la mort.
    ¹¹ La fossa i el país dels morts no s’amaguen al Senyor:
molt menys encara els cors dels homes! ^*
    12 L’insolent no estima el qui el reprèn
ni vol la companyia dels savis. ^*
    13 L’home animós fa bona cara,
l’home afligit està abatut. ^*
    14 L’intel·ligent procura aprendre,
l’estúpid s’alimenta de nicieses.
    ¹⁵ Els dies de l’afligit són tots dolents;
cada dia és festa per al qui està content.
    ¹⁶ Val més venerar el Senyor i tenir poc
que tenir molt i viure inquiet. ^*
    17 Val més plat de verdura amb amor
que vedell gras servit amb rancor. ^*
    18 El geniüt encén la lluita,
l’home pacient l’apaga. ^*
    19 El camí del tortuós és vorejat d’espines,
la ruta de l’home recte fa de bon seguir.
    ²⁰ Un fill assenyat alegra pare i mare,
només el neci els menysprea. ^*
    21 L’estúpid es diverteix fent bestieses,
l’intel·ligent segueix el camí dret.
    ²² Sense deliberació, fracassen els projectes;
amb nombrosos consellers, arriben a bon terme.
    ²³ Una bona resposta dona alegria:
una paraula oportuna, que n’és, d’agradable! ^*
    24 L’home assenyat tira amunt pel camí de la vida,
no baixa tot seguit al país dels morts.
    ²⁵ El Senyor aterra la casa dels altius,
però aferma la propietat ^* de la viuda.
    ²⁶ El Senyor detesta els càlculs perversos;
les paraules bondadoses li plauen.
    ²⁷ Qui es deixa comprar arruïna la pròpia casa,
qui rebutja el suborn ^* allargarà la vida.
    ²⁸ El just s’hi pensa abans de respondre,
la boca dels malvats vomita maldat. ^*
    29 El Senyor s’aparta dels malvats,
però escolta les pregàries dels justos. ^*
    30 Un esguard radiant alegra el cor,
una bona notícia dona nou vigor. ^*
    31 Qui accepta un reny saludable
farà estada entre els savis.
    ³² Qui no vol formar-se es menysprea ell mateix,
posa seny qui fa cas dels advertiments. ^*
    33 Venerar el Senyor és escola de saviesa: ^*
primer la humilitat, després la glòria. ^*