¹ L’home es prepara la resposta,
però qui la hi posa a la boca és el Senyor. ^*
    2 L’home creu que sempre actua de manera irreprotxable,
però el Senyor és qui sospesa les intencions. ^*
    3 Confia al Senyor les teves tasques
i es realitzaran els teus projectes.
    ⁴ El Senyor ha fet cada cosa amb un propòsit:
fins el malvat ha estat fet per al dia del judici. ^*
    5 El Senyor detesta els altius,
tard o d’hora no els deixarà sense càstig.
    ⁶ L’amor fidel repara la culpa;
venerar el Senyor aparta del mal.
    ⁷ Si el Senyor es complau en la conducta d’algú
el reconcilia fins amb els seus enemics.
    ⁸ Val més ser honrat i tenir poc
que guanyar molt amb injustícies. ^*
    9 L’home planeja una ruta,
però el Senyor li encamina els passos.
    ¹⁰ El rei ^* sentencia en nom del Senyor:
no és fals el seu veredicte. ^*
    11 Els plats de la balança justa són del Senyor:
ell ha establert el valor de cada pes. ^*
    12 Els reis detesten el mal,
perquè el tron s’aferma amb la justícia. ^*
    13 El rei es complau en el qui diu la veritat,
estima el qui parla honradament.
    ¹⁴ La ira del rei és anunci de mort,
l’home sensat arriba a calmar-la.
    ¹⁵ La cara afable del rei és auguri de vida,
com pluja primaveral és el seu favor. ^*
    16 Val més tenir saviesa que or fi,
l’enteniment és més preciós que la plata. ^*
    17 La ruta del just s’aparta del mal,
qui sap captenir-se es guarda ell mateix.
    ¹⁸ L’orgull s’encamina al desastre,
l’arrogància acaba per terra. ^*
    19 Val més viure humilment amb els pobres
que repartir-se botí amb els superbs.
    ²⁰ Qui aprèn la lliçó prosperarà,
serà feliç qui confia en el Senyor.
    ²¹ L’home assenyat és tingut per intel·ligent,
qui parla dolçament convenç més. ^*
    22 Qui té seny té una font de vida; ^*
la niciesa és el càstig dels necis.
    ²³ L’home assenyat, abans de parlar, pensa,
i allò que diu convenç més.
    ²⁴ Paraules afables són una bresca de mel:
dolces al paladar, saludables al cos. ^*
    25 Els teus plans et poden semblar bons,
però podrien portar-te a la mort. ^*
    26 La gana empeny l’obrer a treballar:
per mor de la boca s’hi veu abocat.
    ²⁷ El depravat obre clots maliciosos,
dels llavis li surten paraules de foc. ^*
    28 El xafarder promou discòrdies,
el qui difama provoca enemistats.
    ²⁹ El violent arrossega els altres
i els empeny pel mal camí.
    ³⁰ Qui fa l’ullet és que planeja una maldat,
qui ja l’ha feta es mossega els llavis. ^*
    31 Els cabells blancs són una noble corona:
els qui viuen honradament l’aconsegueixen. ^*
    32 Val més ser pacient que valent,
dominar-se, més que conquerir ciutats. ^*
    33 Es tiren els daus de la sort, ^*
i el que en surt ve del Senyor.