¹ L’esquerp va al seu aire,
qualsevol consell el crispa.
    ² El neci no desitja de comprendre,
només vol que se sàpiga el que pensa.
    ³ On va el malvat hi va el menyspreu,
i amb el menyspreu ve la vergonya.
    ⁴ Les paraules de l’home són aigua profunda,
torrent desbordant, font de saviesa.
    ⁵ No està bé de posar-se a favor del culpable
i violar els drets de l’innocent. ^*
    6 Els llavis del neci es posen en plets,
les seves paraules congrien la batussa.
    ⁷ La boca del neci és la seva ruïna,
els propis llavis li són un parany.
    ⁸ Les paraules del qui difama són tan llamineres
que baixen fins al fons de les entranyes. ^*
    9 El qui treballa amb negligència
és germà del qui destrueix.
    ¹⁰ El nom del Senyor és una torre forta:
el just s’hi refugia i s’hi troba segur. ^*
    11 La riquesa és la plaça forta del ric, ^*
s’imagina que és una muralla inaccessible.
    ¹² L’orgull sempre s’encamina al desastre: ^*
primer la humilitat, després la glòria. ^*
    13 Qui respon abans d’escoltar
passarà per neci i quedarà avergonyit.
    ¹⁴ L’home animós venç la malaltia;
però si es desanima, qui el reanimarà? ^*
    15 L’intel·ligent cerca coneixements,
el savi mira d’escoltar-ne més.
    ¹⁶ Un obsequi obre les portes
i condueix a la presència dels importants. ^*
    17 El primer a parlar en un plet té sempre raó,
fins que ve l’altre i el contradiu.
    ¹⁸ Tirar les sorts ^* posa fi als litigis
i decideix el debat entre poderosos.
    ¹⁹ Un home ofès resisteix més que una plaça forta,
en el judici és com el forrellat d’un castell.
    ²⁰ L’home se sacia amb els fruits del que diu,
amb el seu parlar satisfà la pròpia gana.
    ²¹ Mort i vida estan en mans de la llengua:
del que més desitgis, d’això menjaràs. ^*
    22 Qui troba dona, troba un bé:
ha rebut una gràcia del Senyor. ^*
    23 El pobre parla suplicant,
el ric respon arrogant.
    ²⁴ Hi ha amics que porten la ruïna;
amic hi ha, més unit que un germà. ^*