1 L’esquerp va al seu aire,
qualsevol consell el crispa.

    2 El neci no desitja de comprendre,
només vol que se sàpiga el que pensa.

    3 On va el malvat hi va el menyspreu,
i amb el menyspreu ve la vergonya.

    4 Les paraules de l’home són aigua profunda,
torrent desbordant, font de saviesa.

    5 No està bé de posar-se a favor del culpable
i violar els drets de l’innocent.

    6 Els llavis del neci es posen en plets,
les seves paraules congrien la batussa.

    7 La boca del neci és la seva ruïna,
els propis llavis li són un parany.

    8 Les paraules del qui difama són tan llamineres
que baixen fins al fons de les entranyes.

    9 El qui treballa amb negligència
és germà del qui destrueix.

    10 El nom del Senyor és una torre forta:
el just s’hi refugia i s’hi troba segur.

    11 La riquesa és la plaça forta del ric,
s’imagina que és una muralla inaccessible.

    12 L’orgull sempre s’encamina al desastre:
primer la humilitat, després la glòria.

    13 Qui respon abans d’escoltar
passarà per neci i quedarà avergonyit.

    14 L’home animós venç la malaltia;
però si es desanima, qui el reanimarà?

    15 L’intel·ligent cerca coneixements,
el savi mira d’escoltar-ne més.

    16 Un obsequi obre les portes
i condueix a la presència dels importants.

    17 El primer a parlar en un plet té sempre raó,
fins que ve l’altre i el contradiu.

    18 Tirar les sorts posa fi als litigis
i decideix el debat entre poderosos.

    19 Un home ofès resisteix més que una plaça forta,
en el judici és com el forrellat d’un castell.

    20 L’home se sacia amb els fruits del que diu,
amb el seu parlar satisfà la pròpia gana.

    21 Mort i vida estan en mans de la llengua:
del que més desitgis, d’això menjaràs.

    22 Qui troba dona, troba un bé:
ha rebut una gràcia del Senyor.

    23 El pobre parla suplicant,
el ric respon arrogant.

    24 Hi ha amics que porten la ruïna;
amic hi ha, més unit que un germà.