1 És millor bona fama que grans riqueses;
caure en gràcia, que plata i or.

    2 Ric i pobre coincideixen en això:
a tots dos els ha fet el Senyor.

    3 L’astut veu venir la malvestat i s’aixopluga,
però l’incaut continua enllà i ho paga car.

    4 Venerar el Senyor és fruit de la humilitat:
porta riquesa, honor i llarga vida.

    5 El camí del fals és ple d’espines i paranys:
qui vol guardar la seva vida se n’aparta.

    6 Inicia el jove en el camí que ha de seguir:
ni quan sigui vell no se n’apartarà.

    7 El ric domina els pobres,
el qui manlleva és esclau del creditor.

    8 Qui sembra injustícia recull desgràcies:
la vara de la seva fúria es trencarà.

    9 Serà beneït el qui és generós,
el qui dona al pobre el seu pa.

    10 Fes fora l’insolent i se n’aniran les baralles:
s’hauran acabat disputes i ofenses.

    11 El rei estima els nets de cor,
és amic dels qui parlen amb gràcia.

    12 El Senyor vetlla per fer saber la veritat
i descobreix l’engany del traïdor.

    13 Diu el gandul: «A fora hi ha un lleó!
Ves si em matarà al mig del carrer!»

    14 La boca de la prostituta és un clot profund;
hi caurà l’home amb qui el Senyor s’enutja.

    15 La niciesa s’arrapa al cor dels joves:
una correcció ben donada els la traurà.

    16 Qui oprimeix el pobre, al final el veurà ric;
qui dona al ric, segur que s’empobrirà.

    17 Para atenció i escolta les sentències dels savis,
fes cas del meu saber;

    18 t’agradarà de guardar-les dintre teu,
tingues-les totes a punt en els teus llavis.

    19 Avui te les faig saber també a tu
perquè posis en el Senyor la confiança.

    20 T’he escrit trenta punts
que contenen consells i saber,

    21 perquè aprenguis a conèixer la veritat
i a tornar una resposta fidel quan t’enviïn a dur un missatge.

Primer recull de sentències dels savis (22,17-24,22)

1


    22 No t’aprofitis del pobre perquè és pobre
ni aixafis el desvalgut al tribunal.

    23 El Senyor defensarà la seva causa
i privarà de la vida els qui l’han privat de tot.

2


    24 No et facis amic del geniüt,
amb el rabiüt no hi vagis:

    25 t’encomanaries del seu procedir,
t’exposaries a un parany mortal.

3


    26 No et comprometis, encaixant mans,
a avalar deutes dels altres:

    27 si no tens amb què pagar,
per què vols que et prenguin el llit mentre hi jeus?

4


    28 No canviïs les fites antigues,
les que van posar els teus pares.

5


    29 Fixa’t en l’home llest en la feina:
al servei de reis el veuràs,
no al servei d’un qualsevol.