1 Paraules del rei Lemuel. Oracle amb el qual l’alliçonava la seva mare.
    2 Què vols que et digui, fill meu?
Què, fill de les meves entranyes?
Què, fill de les meves prometences?

    3 No dilapidis el teu vigor amb dones,
la teva carrera, amb les qui corrompen reis.

    4 No convé als reis de donar-se al vi, Lemuel,
ni als prínceps de deixar-se endur per la beguda,

    5 que si beuen oblidaran les lleis
i violaran els drets dels oprimits.

    6 Més aviat porteu beguda al qui està perdut,
vi al qui viu en l’amargor:

    7 que begui i oblidarà la misèria,
ja no recordarà la seva pena.

    8 Parla a favor dels sense veu,
enarbora la causa dels dissortats.

    9 Parla per donar sentències justes,
defensa la causa de pobres i necessitats.

Poema de la dona forta (31,10-31)

Àlef


    10 Una dona forta, qui la trobarà?
És més preciosa que les perles.

Bet


    11 El seu marit confia en ella:
no enyorarà cap més tresor;

Guímel


    12 en rebrà benestar i no malestar
tots els dies de la vida.

Dàlet


    13 Ella es procura llana i lli,
i les seves mans treballen amb delit.

He


    14 Com les naus d’un mercader,
porta de lluny les provisions.

Vau


    15 És de nit i ja es lleva;
prepara el menjar per als de casa
i la feina a les criades.

Zain


    16 Es mira un camp i el compra,
amb el fruit del seu treball planta una vinya.

Het


    17 Es posa amb energia a la feina,
fa anar els braços amb vigor.

Tet


    18 Comprova que els negocis marxen bé:
en plena nit encara té encesa la llàntia.

Iod


    19 Les seves mans agafen el fus,
buida que buida la filosa.

Caf


    20 Obre la mà als pobres,
l’allarga als necessitats.

Làmed


    21 Si neva no pateix pels de casa:
doble abric porten tots ells.

Mem


    22 Ella mateixa es teixeix les flassades,
es vesteix de porpra i de roba de fil.

Nun


    23 El seu marit és respectat en l’assemblea,
quan té sessió amb els notables del país.

Sàmec


    24 Teixeix teles per a vendre,
proveeix de cenyidors els marxants.

Ain


    25 Va vestida amb honor i dignitat,
es riu del dia de demà.

Pe


    26 Parla amb sensatesa,
els seus llavis instrueixen dolçament.

Sade


    27 Vetlla per la marxa de la casa,
no menja el pa sense guanyar-se’l.

Cof


    28 Els fills van a felicitar-la,
el marit en canta les lloances:

Reix


    29 «Hi ha moltes dones fortes,
però tu les guanyes totes!»

Xin


    30 L’encís és enganyós, la bellesa s’esvaeix;
la dona que venera el Senyor mereix de ser lloada.

Tau


    31 Reconeixeu-li el fruit del seu treball:
per tot el que fa, rebrà pública lloança.