Rut passa la nit al costat de Booz

    ¹ Un dia, Noemí, la seva sogra, li va dir:
—Filla meva, t’haig de cercar una llar on puguis ser feliç. ² Mira, tu has estat treballant amb les serventes de Booz, i ell és parent nostre. Aquesta nit Booz sortirà a ventar a l’era de l’ordi. ³ Renta’t, doncs, perfuma’t, posa’t el vestit bo i baixa a l’era. Però no et deixis veure fins que ell haurà menjat i begut. ⁴ Llavors, quan ell es posi a jeure, et fixes on dorm; ves-hi, li destapes els peus i t’hi ajeus. Ell mateix et dirà què has de fer. ^*
    5 Rut respongué a Noemí:
—Faré tal com em dius.
    ⁶ Rut va baixar a l’era i va fer tal com li havia manat la seva sogra. ⁷ Booz va menjar i beure i es posà de bon humor; després se’n va anar a jeure vora la pila de gra. Rut s’hi va atansar de puntetes, li destapà els peus i s’hi va ajeure. ⁸ A mitjanit, Booz va tenir una esgarrifança i es va tombar; llavors veié una dona ajaguda als seus peus. ⁹ Booz preguntà:
—Qui ets?
Ella va respondre:
—Soc Rut, la teva serventa. Estén el teu mantell sobre la teva serventa, ^* perquè a tu et toca vetllar per mi. ^*
    10 Booz li va dir:
—Que el Senyor et beneeixi, filla meva! Aquesta segona prova de fidelitat que acabes de donar és millor que la primera, ^* perquè no t’has buscat cap pretendent jove, ni pobre ni ric. ^{* 11} Ara, doncs, filla meva, no tinguis por! Faré per tu tot el que em demanis, perquè tots els prohoms del poble saben que ets una dona de vàlua. ¹² És cert que jo haig de vetllar per tu, però encara hi ha un altre parent més pròxim que no pas jo. ¹³ Aquesta nit passa-la aquí, i demà al matí, si ell vol fer ús del seu dret, que ho faci, però si no ho vol, ho faré jo: t’ho juro per la vida del Senyor. Ara descansa fins al matí.
    ¹⁴ Rut va jeure, doncs, als peus de Booz fins a la matinada i es llevà abans que la llum del dia permetés de reconèixer-la. Booz no volia que se sabés que la dona havia anat a l’era. ¹⁵ Llavors li va dir:
—Treu-te el mantell que portes i aguanta’l fort.
Ella l’hi va parar, i Booz l’hi va omplir de sis mesures d’ordi i l’ajudà a carregar-se-les. Tot seguit, Booz se n’anà al poble.
    ¹⁶ Rut, per la seva banda, va arribar a casa la sogra, i aquesta li va preguntar:
—Com t’ha anat, filla meva?
Rut li va contar tot el que Booz havia fet per ella. ¹⁷ I afegí:
—Fins i tot m’ha donat aquestes sis mesures d’ordi tot dient: “No vull que tornis a casa la sogra amb les mans buides.”
    ¹⁸ Noemí li digué:
—Queda’t aquí, filla meva, fins que sàpigues com aniran les coses. Certament que Booz no descansarà fins que ho deixarà tot resolt avui mateix.