Rut espigola en el camp de Booz

    ¹ Noemí tenia un parent de la banda del seu marit, un home ric i considerat, de la família d’Elimèlec, anomenat Booz.
    ² Rut, la moabita, digué a Noemí:
—Deixa’m anar al camp d’algú que em miri amb bons ulls i espigolaré allò que no recullin els segadors. ^*
Noemí li respongué:
—Ves-hi, filla meva.
    ³ Rut se’n va anar al camp i espigolava darrere els segadors. Per atzar anà a parar en un tros de terra que era de Booz, de la família d’Elimèlec. ⁴ Quan Booz va arribar de Betlem, saludà els segadors:
—El Senyor sigui amb vosaltres!
Ells van respondre:
—Que el Senyor et beneeixi!
    ⁵ Booz va preguntar al majoral:
—De qui és aquesta noia?
    ⁶ El majoral respongué:
—És una noia moabita, la que vingué amb Noemí dels camps de Moab. ⁷ M’ha demanat per a espigolar entre les garbes darrere els segadors. D’ençà que ha arribat, aquest matí, que no ha parat ni un moment. Ha estat ben poca estona asseguda a la cabana. ^*
    8 Llavors Booz va dir a Rut:
—Escolta, filla meva! No vagis a espigolar en un altre camp; queda’t aquí i uneix-te a la colla de les meves serventes. ⁹ Fixa’t en l’indret on els segadors treballen i ves amb elles. He manat als meus homes que no et molestin. I si tens set, ves on hi ha els càntirs i beu el que hagin pouat els segadors.
    ¹⁰ Rut es va prosternar fins a tocar a terra amb el front i digué a Booz:
—Per què em mires amb bons ulls i t’interesses per mi que soc estrangera? ^*
    11 Booz li va respondre:
—M’han contat tot el que has fet amb la teva sogra després de la mort del teu marit; has deixat els teus pares i la terra on vas néixer ^* i has vingut a viure enmig d’un poble que abans no coneixies. ¹² Que el Senyor, Déu d’Israel, sota les ales del qual has trobat refugi, ^* et recompensi amb escreix tot el bé que has fet!
    ¹³ Ella va dir:
—Veig que em mires amb bons ulls. M’has omplert de confiança i has parlat al cor ^* de la teva serventa, tot i que jo no soc ni tan sols una de les teves criades.
    ¹⁴ Després, a l’hora de dinar, Booz li digué:
—Acosta’t, pren un mos de pa i suca’l al vinagre.
Rut s’assegué al costat dels segadors i Booz li va torrar gra. ^* Ella en va menjar tant com en volgué i encara li’n va sobrar. ¹⁵ Quan Rut s’aixecà per continuar la feina d’espigolar, Booz va dir als seus homes:
—Deixeu-la espigolar també entre les garbes. No la renyeu. ¹⁶ Mireu fins i tot que s’esmunyin algunes espigues dels manats perquè les pugui recollir. I no l’escridasseu.
    ¹⁷ Rut va anar espigolant en aquell camp fins al vespre. Acabat va batre el que havia espigolat i en sortí mig sac ^* d’ordi.
    ¹⁸ Després s’ho va carregar al coll i se n’anà al poble. La seva sogra va veure el que Rut havia espigolat; Rut tragué el menjar que li havia sobrat i el donà a la seva sogra. ¹⁹ Noemí li va preguntar:
—On has estat espigolant tot avui? On has treballat? Beneït sigui el qui ha estat tan bo amb tu!
Rut va explicar a la seva sogra amb qui havia treballat, i va afegir:
—L’home amb qui avui he treballat es diu Booz.
    ²⁰ Llavors Noemí va dir a la seva nora:
—Que el Senyor el beneeixi, el Senyor que sempre és bondadós amb vius i morts!
I afegí:
—Aquest home és un parent nostre, un dels qui ha de vetllar per nosaltres. ^*
    21 Llavors Rut, la moabita, va continuar:
—Fins i tot m’ha dit que no em separi dels seus homes fins que no acabin tota la sega.
    ²² Noemí va dir a la seva nora:
—Sí, filla meva, val més que continuïs sortint amb les serventes de Booz, que així evitaràs que et maltractin en un altre camp.
    ²³ Rut, doncs, va continuar espigolant amb les serventes de Booz fins que s’acabà la sega de l’ordi i del blat. Però continuava vivint amb la seva sogra.