¹ Càntic dels Càntics. ^* De Salomó.

ELLA ^*

    ² Que em besi amb besos de la seva boca!
Les teves carícies són més dolces que el vi. ^*
    3 Són embriagants els teus perfums,
aroma que s’escampa és el teu nom;
per això les donzelles s’enamoren de tu. ^*
    4 Atrau-me darrere teu! Correm!
El rei ^* m’introdueix a les seves estances:
«Amb tu fruirem i farem festa.» ^*
Assaborim més que el vi les teves carícies!
Amb raó s’enamoren de tu!
    ⁵ Soc bruna però bonica, ^*
filles de Jerusalem, ^*
com les tendes de Quedar,
com els pavellons de Salomó. ^*
    6 No us fixeu en la meva morenor:
és el sol que m’ha embrunit.
Aïrats contra mi, els fills de la meva mare
em feren guardiana de les vinyes,
però ni la meva vinya ^* no he pogut guardar.
    ⁷ Digues-me, amor de la meva ànima,
on pastures el ramat, ^*
on el fas reposar quan és migdia,
perquè no vagi perduda
darrere els ramats dels teus companys.

ELL

    ⁸ Si no ho saps, bellíssima entre les dones,
segueix les petjades dels ramats
i pastura els teus cabrits
vora les tendes dels pastors.
    ⁹ A una euga junyida als carruatges del faraó
et comparo, estimada meva! ^*
    10 Que en són, de belles, les teves galtes
entre les arracades,
el teu coll entre ramells de perles!
    ¹¹ Et farem arracades d’or
amb filigranes d’argent.

ELLA

    ¹² Mentre el rei és a la seva cambra,
el meu nard exhala el seu perfum. ^*
    13 El meu estimat és per a mi un saquet de mirra, ^*
s’adorm entre els meus pits.
    ¹⁴ El meu estimat és un raïm de flor d’henna
de les vinyes d’Enguedí.

ELL

    ¹⁵ Que n’ets, de bella, ^* estimada meva,
que n’ets, de bella!
Els teus ulls són coloms. ^*

ELLA

    ¹⁶ Que n’ets, de bell, estimat meu,
que n’ets, de fascinant! ^*
Com verdeja el nostre llit!
    ¹⁷ Són de cedre les bigues de casa nostra,
el nostre sostre és de savina.