ELLA


    1 Jo soc un narcís de la plana de Saron,
un lliri de les valls.

ELL


    2 Com un lliri entre els cards
és la meva estimada entre les donzelles.

ELLA


    3 Com un pomer entre els arbres del bosc
és el meu estimat entre els donzells.
Glateixo per seure a la seva ombra,
el seu fruit m’és dolç al paladar.

    4 M’ha fet entrar al celler
i enarbora sobre mi la senyera de l’amor.

    5 Retorneu-me amb panses,
sosteniu-me amb pomes:
estic malalta d’amor.

    6 Té l’esquerra sota el meu cap
i amb la dreta m’abraça.

    7 Filles de Jerusalem, us conjuro
per les gaseles i les cérvoles del camp:
no desvetlleu l’amor, no el desperteu
fins que ell mateix ho vulgui.

    8 Una veu! El meu estimat!
Mireu, ve trescant per les muntanyes,
saltant per les collades.

    9 El meu estimat és semblant a una gasela
o a un cervatell.
Mireu-lo! És darrere la nostra tanca,
aguaitant per la finestra,
espiant per les gelosies.

    10 El meu estimat parla i em diu:

ELL

10
Aixeca’t, amiga meva,
bonica meva, i vine!

    11 Mira, l’hivern ja ha passat,
la pluja s’ha esvaït, ja se n’ha anat.

    12 Les flors despunten a la terra,
ja arriba el temps d’esbrotar,
se sent la tórtora pels nostres camps.

    13 Despunta el fruit verd de la figuera,
les vinyes florides escampen perfum.
Aixeca’t, amiga meva,
bonica meva, i vine!

    14 Coloma meva, en les escletxes de la roca,
en els amagatalls dels espadats,
fes-me veure la teva cara,
fes-me sentir la teva veu,
perquè la teva veu és suau,
i la teva cara, bonica.

    15 Caceu-nos els xacals,
els xacals menudets,
que destrossen les vinyes,
les nostres vinyes en flor.

ELLA


    16 El meu estimat és tot meu,
i jo soc tota seva,
ell que pastura el ramat entre els lliris.

    17 Abans que bufi la marinada
i s’allarguin les ombres,
retorna, estimat meu,
semblant a la gasela, al cervatell,
per les muntanyes de Bèter.