COR

    ¹ On se’n va el teu estimat,
oh tu, la més bella de les dones?
Cap on s’encamina el teu estimat?
El cercarem amb tu.

ELLA

    ² El meu estimat ha baixat al seu jardí, ^*
als erols de bàlsam,
per recrear-se entre les flors
i per collir-hi lliris.
    ³ Jo soc tota del meu estimat
i el meu estimat és tot meu,
ell que pastura el ramat entre els lliris. ^*

ELL

    ⁴ Ets bella com Tirsà, ^* estimada meva,
bonica com Jerusalem,
impressionant com un exèrcit amb les banderes alçades. ^*
    5 Aparta de mi els teus ulls, que m’embruixen!
La teva cabellera és com un ramat de cabres
que baixen de Galaad. ^*
    6 Les teves dents són un ramat d’ovelles
que pugen de banyar-se.
Totes van aparellades,
no n’hi ha cap sense companya. ^*
    7 Dues meitats de magrana són les teves galtes ^*
darrere el teu vel. ^*
    8 Seixanta són les reines,
vuitanta les concubines,
innombrables les donzelles, ^*
    9 però és única la meva coloma,
el meu tot:
única també per a la seva mare,
la preferida d’aquella qui la va infantar.
Les donzelles la veuen i la proclamen benaurada,
regines i concubines la lloen:
    ¹⁰ «Qui és aquesta que guaita com l’aurora,
bella com la lluna, resplendent com el sol, ^*
impressionant com un exèrcit amb les banderes alçades?» ^*
    11 He davallat al jardí de les nogueres
per veure florir la vall,
per veure si broten els ceps,
si els magraners ja despunten. ^*
    12 Fora de mi per la joia,
m’has embriagat amb la teva dolçor,
filla de noble nissaga! ^*