COR


    1 Gira’t, gira’t, Sulamita,
gira’t, gira’t, que et volem contemplar!
Què voleu veure de la Sulamita
en la dansa a dues colles?

ELL


    2 Que en són, de bells, els teus peus amb les sandàlies,
filla de príncep!
La teva cintura es doblega com un collaret
sortit de mans d’artista.

    3 El teu llombrígol és una copa rodona
on mai no manca el vi aromàtic,
el teu ventre és un munt de blat
envoltat de lliris,

    4 els teus pits són com dos cervatells,
com dos bessons de gasela.

    5 El teu coll és com una torre de vori;
els teus ulls, com els estanys d’Heixbon,
vora la porta de Bat-Rabim;
el teu nas, com la torre del Líban,
que mira vers Damasc.

    6 El teu cap s’aixeca com el Carmel,
de porpra és la teva cabellera,
un rei és presoner de les teves trenes.

    7 Que n’ets, de bella i fascinant,
amor meu deliciós!

    8 Ets esvelta com una palmera,
els teus pits en són els raïms.

    9 Jo m’he dit: «Em vull enfilar a la palmera,
n’agafaré els ramells.»
Que els teus pits siguin per a mi com raïms d’una vinya,
el perfum de la teva cara, com el de les pomes!

    10 La teva boca és vi exquisit,
que flueix suaument cap al teu estimat
regalimant sobre els llavis endormiscats.

ELLA


    11 Jo soc tota del meu estimat,
i cap a mi ve la seva passió.

    12 Vine, estimat meu, sortim al camp,
fem nit en llogarrets.

    13 De bon matí anirem a les vinyes
per veure si broten els ceps
i es desclou la seva florida,
si als magraners els esclaten les gemmes.
Allí t’ompliré de carícies.

    14 Les mandràgores escampen el seu perfum,
tenim a les portes els fruits saborosos,
vells i nous:
els he reservat per a tu, estimat meu!