El record del Creador i la vellesa

    ¹ I recorda’t del teu creador, ^*
ara que ets jove,
abans no vinguin els dies dolents
i arribin aquells anys
en què ja no dona gust de viure;
    ² abans no s’apaguin el sol i la llum,
la lluna i els estels, ^*
i, després de la pluja,
encara torni la nuvolada. ^*
    3 Aquells dies, tremolen els homes que abans guardaven la casa, ^*
els més vigorosos s’encorben;
les dones que abans molien
són poques i deixen de moldre,
les qui guaitaven per les finestres
ja només veuen foscor;
    ⁴ i es tanquen les portes del carrer
mentre s’apaga la remor de la mola;
l’home es lleva amb el cant dels ocells, ^*
però totes les cantúries es perden.
    ⁵ Llavors, una pujada espanta
i es té por de fer camí.
L’ametller floreix, la llagosta s’engreixa
i la tàpera madura, ^*
però l’home se’n va al seu estatge etern,
i les ploraneres ja ronden pel carrer.
    ⁶ Sí, recorda’t del teu creador ^*
abans no es rompi el fil de plata
i el llantió d’or s’esberli,
abans no s’esmicoli la gerra a la font
i la corriola del pou es trenqui,
    ⁷ abans la pols no torni a la terra,
el lloc on era,
i l’alè de vida retorni a Déu,
ell que l’havia donat. ^*
    8 Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet, tot és en va. ^*

Epíleg

    ⁹ Cohèlet, a més de ser un savi, també va ensenyar el saber al poble. I va sospesar, aclarir i compondre molts proverbis. ¹⁰ Cohèlet mirà de trobar paraules atractives per a escriure exactament la veritat. ¹¹ Les sentències dels savis són com agullons i els qui les han recollides ^* s’assemblen a fites ben plantades. Un sol pastor ^* és qui les ha fetes.
    ¹² A més d’aquestes coses, fill meu, tingues en compte que escriure ^* molts llibres és una feina de mai no acabar i que estudiar massa perjudica la salut.
    ¹³ Final de l’obra. Ja ho has sentit tot. Reverencia Déu ^* i guarda els seus manaments: això vol dir ser home. ^{* 14} Déu jutjarà totes les accions, per amagades que siguin, tant les bones com les dolentes. ^*