Jerusalem, abandonada ^*

Àlef

    ¹ Ah! ^* Com ha quedat, de deserta,
la ciutat tan ben poblada! ^*
La més famosa entre els pobles,
avui és una viuda. ^*
La reina de les ciutats,
ara és esclava.

Bet

    ² Bé prou que plora de nit,
li llisca el plor per les galtes.
Cap dels qui l’estimaven
no ve pas a consolar-la. ^*
L’han traïda els aliats;
ara li són enemics. ^*

Guímel

    ³ Sotmès i esclau és Judà,
en pes ha estat deportat. ^*
Viu en país estranger
i no sap on reposar. ^*
Tots els qui el perseguien
l’han capturat i afligit.

Dàlet

    ⁴ Els camins de Sió estan de dol,
ja no va ningú a les festes; ^*
les places estan desolades;
els sacerdots, tots gemeguen;
les noies joves sospiren.
Tot és amarg a Sió. ^*

He

    ⁵ Els seus opressors dominen,
s’hi fan ferms els enemics,
perquè el Senyor l’ha afligida
per tanta infidelitat.
Els seus fills, fets captius,
se’n van davant l’opressor.

Vau

    ⁶ Sió, ^* la ciutat magnífica,
va perdent el seu esclat.
Els governants, com uns cérvols
que no troben cap pastura,
corren desfets i esgotats,
encalçats pels caçadors.

Zain

    ⁷ Aquests dies de misèria i d’abandó,
Jerusalem recorda les riqueses ^*
que tenia des de sempre.
Es recorda del seu poble
capturat per l’enemic,
sense ajuda de ningú.
Quan l’han vista derrotada, ^*
els botxins se n’han burlat. ^*

Het

    ⁸ Ha pecat tant Jerusalem ^*
que fa fàstic de mirar. ^*
Aquells qui l’enaltien, la menyspreen
avui que l’han vista nua.
Ella gemega, però,
i es gira d’esquena.

Tet

    ⁹ Li taca tot el vestit
la sang immunda de les regles; ^*
no esperava aquesta fi,
però de sobte ha caigut
i ningú no la consola.
«Mira, Senyor, la meva misèria;
l’enemic ara em domina.»

Iod

    ¹⁰ Els opressors s’han emparat
d’allò que ella més estimava;
ara veu com els estrangers
entren dins el santuari:
aquells, Senyor, que no admeties
entre els teus en l’assemblea. ^*

Caf

    ¹¹ Tot el seu poble gemega,
mentre pidola aliment.
Per menjar, bescanvia béns preciosos,
i així recobra les forces.
«Senyor, fixa’t en mi,
que he quedat humiliada.»

Làmed

    ¹² Als qui passeu pel camí,
a tots us és ben igual! ^*
Mireu-ho bé i veureu ^*
si hi ha un dolor com aquest:
el dolor amb què ell em turmenta,
amb què el Senyor m’afligeix
ara que s’indigna.

Mem

    ¹³ Del cel ha enviat un foc
que ha consumit els meus ossos; ^*
m’ha posat un parany en ple camí,
de sobte m’ha fet caure.
M’ha deixat abandonada,
malalta tot el dia.

Nun

    ¹⁴ Em carrega les infidelitats com un jou:
amb la seva mà les nua
i me les carrega al coll;
m’esgota les forces.
El Senyor em lliura a les mans de gent
a qui no puc plantar cara. ^*

Sàmec

    ¹⁵ El Senyor ha deshonrat els valents
que tenia dintre meu;
ha arreplegat contra mi una multitud
per destruir els meus combatents.
El Senyor ha trepitjat en el cup
el país de Judà.

Ain

    ¹⁶ És per això que ploro,
els ulls se’m fonen en llàgrimes; ^*
no tinc ningú que em consoli,
no tinc ningú que em conforti:
he perdut tots els meus fills.
L’enemic ha vençut.

Pe

    ¹⁷ Sió estén les mans suplicant
i ningú no la consola;
el Senyor envia enemics
i encercla els de Jacob.
Enmig d’ells, Jerusalem
fa fàstic de mirar.

Sade

    ¹⁸ El Senyor, bé prou que és just,
però jo no l’obeïa.
Escolteu-me, tots els pobles,
mireu el meu dolor:
els meus nois i les meves joves
se’n van captius.

Cof

    ¹⁹ He cridat els qui més m’estimaven,
però, ai las!, m’han traït. ^*
Ancians i sacerdots
cauen morts per la ciutat
mentre cerquen l’aliment
per a refer les seves forces.

Reix

    ²⁰ Mira, Senyor, ^* quina angoixa:
se’m remouen les entranyes!
Tinc el cor tot trasbalsat
per haver estat tan rebel.
L’espasa em pren els fills pels carrers,
la mort entra a casa meva.

Xin

    ²¹ Prou em senten gemegar,
però ningú no em consola.
Els enemics s’han alegrat del meu mal,
perquè ets tu qui ho ha fet;
has fet caure sobre meu aquell dia anunciat.
Però ells acabaran com jo! ^*

Tau

    ²² Tingues present la seva malícia
i tracta’ls a ells
igual com em tractares a mi
per les infidelitats comeses.
No paro de gemegar;
tinc el cor tot desfet.