Enmig del plany, una esperança ^*

Àlef

    ¹ Soc l’home ^* que ha tastat el desastre
sota el cop furiós del Senyor.
    ² Em fa caminar i m’arrossega
per llocs de foscor, sense llum.
    ³ Gira tot el dia contra mi,
un cop i un altre, la seva mà.

Bet

    ⁴ Tinc la carn i la pell eixarreïdes,
ha esmicolat tots els meus ossos.
    ⁵ M’estreny i m’envolta
de turments ^* i d’amargor.
    ⁶ M’ha confinat a les tenebres
igual que els morts de temps immemorial. ^*

Guímel

    ⁷ M’ha reclòs darrere un mur; no en sortiré.
Com em pesen les cadenes!
    ⁸ Fins si clamo i crido auxili,
ell ofega la meva pregària.
    ⁹ M’ha barrat els camins amb carreus,
m’ha amagat la bona ruta.

Dàlet

    ¹⁰ És com un os que m’espia,
com un lleó a l’aguait! ^*
    11 Ha sembrat d’esbarzers els camins,
m’ha deixat sense alè, esgarrinxat.
    ¹² Tensa l’arc mentre em crida: «No et moguis!»
Soc el blanc dels seus dards.

He

    ¹³ Enfonsa en els meus ronyons
les seves sagetes.
    ¹⁴ Soc la riota de tot el meu poble, ^*
el tema de les seves sàtires. ^*
    15 M’atipa de plantes amargues,
m’embriaga d’absenta. ^*

Vau

    ¹⁶ Em fa mastegar rocs, m’esdenta.
M’ha enfonsat a la cendra.
    ¹⁷ Senyor, m’has fet orfe ^* de pau, ^*
he oblidat la felicitat.
    ¹⁸ M’he dit: «No tinc futur
ni esperança en el Senyor.»

Zain

    ¹⁹ Recordar l’abandó i la misèria
és per a mi com verí i absenta.
    ²⁰ Penso i repenso un cop i un altre,
i em replego dintre meu.
    ²¹ Però vull recordar això ^*
que em dona nova esperança:

Het

    ²² Encara som vius per l’amor del Senyor,
la seva misericòrdia no s’esgota.
    ²³ La renoves cada dia.
Oh, quina fidelitat!
    ²⁴ M’he dit: «El Senyor és la meva heretat.» ^*
Per això confio en ell.

Tet

    ²⁵ El Senyor és bo per al qui en ell espera,
per als qui el cerquen de cor.
    ²⁶ És bo d’esperar en silenci
la salvació del Senyor.
    ²⁷ És bo que l’home carregui el seu jou
quan encara és jove.

Iod

    ²⁸ Que resti tot sol en silenci.
Quan el Senyor el corregeix,
    ²⁹ que enfonsi el rostre a la pols:
potser hi haurà encara esperança.
    ³⁰ Que pari la galta al qui li pega
i aguanti l’oprobi. ^*

Caf

    ³¹ El Senyor no abandona
per sempre més.
    ³² Fa sofrir, però també es compadeix
pel seu gran amor.
    ³³ El seu cor no pretén d’afligir
ni vol que els homes sofreixin.

Làmed

    ³⁴ Quan tots els captius del país
són esclafats i oprimits,
    ³⁵ quan són violats drets humans
a la presència de l’Altíssim,
    ³⁶ quan es comet injustícia en un plet,
el Senyor no ho veu?

Mem

    ³⁷ Qui parla, i allò que diu es compleix?
Qui dona les ordres, llevat del Senyor?
    ³⁸ No venen potser de l’Altíssim
goig i desgràcia? ^*
    39 Si encara viu l’home, de què s’ha de plànyer?
Pot culpar un altre dels propis mancaments? ^*

Nun

    ⁴⁰ Mirem quins camins hem seguit.
Revisem-los, tornem al Senyor.
    ⁴¹ Amb el cor a les mans, supliquem
al Déu que és al cel:
    ⁴² «Som infidels i ens hem revoltat,
i tu no ens perdones.

Sàmec

    ⁴³ »T’amagues darrere la fúria
per tal d’encalçar-nos.
Ens mates, no tens pietat de nosaltres.
    ⁴⁴ Amagat en els núvols,
ignores la nostra pregària.
    ⁴⁵ Has fet de nosaltres deixalla,
rebuig entre els pobles.»

Pe

    ⁴⁶ Tots aquells qui ens volen mal
es riuen de nosaltres.
    ⁴⁷ Terror i basarda és el nostre destí,
derrota i ruïna.
    ⁴⁸ Mars de llàgrimes em cauen dels ulls
per la desfeta del meu poble. ^*

Ain

    ⁴⁹ Els meus ulls no paren de plorar,
no poden estar-se’n,
    ⁵⁰ fins que el Senyor, des del cel,
s’inclini i ho vegi.
    ⁵¹ Em moro de dolor quan contemplo
les filles de la meva ciutat. ^*

Sade

    ⁵² Sense motiu, els enemics
em volen caçar com un ocell.
    ⁵³ Porten la meva vida al silenci del sepulcre,
a sobre em posen una llosa.
    ⁵⁴ Em passa la riuada pel damunt ^*
i exclamo: «Estic perdut!»

Cof

    ⁵⁵ T’he cridat pel teu nom, oh Senyor,
des de la fossa profunda.
    ⁵⁶ Has sentit el meu clam.
Escolta el meu crit d’auxili!
    ⁵⁷ Quan et cridava, t’has acostat
i m’has dit: «No tinguis por!»

Reix

    ⁵⁸ Has pledejat a favor meu,
has rescatat la meva vida.
    ⁵⁹ Veus prou, Senyor, la injustícia que em fan:
defensa el meu dret!
    ⁶⁰ Mira com volen venjar-se,
maquinen complots contra mi.

Xin

    ⁶¹ Has sentit, oh Senyor, els seus insults
i totes les seves conxorxes.
    ⁶² Tot el dia murmuren contra mi
els meus adversaris.
    ⁶³ Mira com, a tort i a dret,
soc tema de les seves sàtires. ^*

Tau

    ⁶⁴ Retorna’ls en paga, Senyor,
tot allò que m’han fet.
    ⁶⁵ Dona’ls un cor ofuscat:
maleeix-los així!
    ⁶⁶ Que el teu enuig, Senyor, els empaiti
i els esborri de sota el teu cel.