Els horrors del setge ^*

Àlef

    ¹ Ah! ^* Com s’ha enfosquit aquell or,
un or tan brillant!
Com han escampat pedreria sagrada
a les raconades dels carrers!

Bet

    ² Als fills més nobles de Sió,
valuosos com l’or depurat,
els tenen per vasos d’argila
modelats pel terrisser.

Guímel

    ³ Fins i tot els xacals alleten
i crien els seus cadells.
Però el meu poble és una mare sense cor,
com els estruços del desert. ^*

Dàlet

    ⁴ Als nadons, de tanta set, se’ls encasta
la llengua al paladar;
els infants reclamen pa,
però ningú no els en llesca.

He

    ⁵ Els qui assaborien plats exquisits,
van sense esma per les places,
els qui s’asseien en coixins escarlates
s’ajauen pels femers. ^*

Vau

    ⁶ La culpa del meu poble és més gran
que el pecat de Sodoma,
la ciutat destruïda en un moment
i no pas per cap mà d’home. ^*

Zain

    ⁷ Els seus nobles anaven com la neu,
més blancs i més pulcres que la llet;
els seus ossos eren forts com el corall, ^*
les seves venes, blaves com safir.

Het

    ⁸ Ara, però, van més negres que el sutge:
ni els reconeixen quan caminen pel carrer.
Se’ls encasta la pell als ossos,
resseca com un tronc.

Tet

    ⁹ Més val morir per l’espasa
que ser víctima de la fam;
els uns defalleixen traspassats,
els altres, per manca d’aliment.

Iod

    ¹⁰ Mans de mares amoroses
couen els seus propis fills:
és el seu darrer aliment
mentre la ciutat s’esvaneix. ^*

Caf

    ¹¹ L’enuig del Senyor és complet,
ha abocat el seu furor.
Ha calat foc a Sió,
l’ha consumida de soca-rel.

Làmed

    ¹² Ni els reis de la terra ni els seus habitants
no podien mai creure
que l’enemic entraria
per les portes de Jerusalem. ^*

Mem

    ¹³ Hi ha entrat pels pecats dels profetes
i pels crims dels sacerdots,
que havien escampat per dintre d’ella
la sang dels justos.

Nun

    ¹⁴ Van encegats pels camins,
tacats de sang.
I ningú no pot tocar
els seus vestits. ^*

Sàmec

    ¹⁵ Criden: «Aparteu-vos, som impurs!
Fora, fora, no ens toqueu!» ^*
Fugen errants, i els altres pobles diuen:
«Que ningú no els aculli!» ^*

Pe

    ¹⁶ El Senyor mateix els ha dispersat,
no se’ls tornarà a mirar.
Ningú no respecta els sacerdots
ni té compassió dels ancians.

Ain

    ¹⁷ Els nostres ulls s’han cansat d’esperar
una ajuda, però era un miratge:
havíem posat l’esperança
en pobles que no salven. ^*

Sade

    ¹⁸ Ens espien els passos talment uns caçadors,
no ens deixen sortir pels camins. ^*
La nostra fi s’acosta. El temps s’acaba.
Ha arribat la nostra fi.

Cof

    ¹⁹ Els perseguidors van més de pressa
que no volen les àguiles pel cel.
Per les muntanyes ens encalcen
i ja ens esperen al desert.

Reix

    ²⁰ L’ungit del Senyor, ^* que era la nostra vida, ^*
ha estat capturat en les seves trampes.
D’ell havíem dit: «A la seva ombra
viurem enmig dels pobles.» ^*

Xin

    ²¹ Ara saltes d’alegria, oh poble d’Edom, ^*
que vius a la terra d’Us! ^*
Però també a tu t’arribarà la teva copa ^*
i, embriagat, et despullaràs.

Tau

    ²² Ciutat de Sió, has expiat la teva culpa,
mai més no seràs deportada.
Però el Senyor passarà comptes amb tu, Edom,
posarà al descobert els teus pecats.