Pecat i renovació de l’aliança (32-34)

El vedell d’or ^*

    ¹ El poble, veient que Moisès trigava a baixar de la muntanya, es va aplegar al voltant d’Aaron i li digué:
—Fes-nos uns déus que vagin davant nostre, perquè d’aquest Moisès que ens ha tret del país d’Egipte no sabem què se n’ha fet.
    ² Aaron els respongué:
—Traieu les arracades d’or de les orelles de les vostres dones, dels vostres fills i de les vostres filles i porteu-me-les.
    ³ Aleshores tot el poble es va treure les arracades d’or de les orelles i les van portar a Aaron. ⁴ Ell va recollir l’or que li presentaven i en va fer un vedell de fosa, que modelà amb el cisell. ^* Ells exclamaren:
—Aquests són els teus déus, Israel, que t’han tret del país d’Egipte! ^*
    5 Aaron, veient això, va aixecar un altar davant l’estàtua i proclamà:
—Demà serà dia de festa en honor del Senyor!
    ⁶ L’endemà, doncs, el poble es va llevar de bon matí, oferí holocaustos i va immolar víctimes com a sacrificis de comunió. Després es van asseure a menjar i beure, i acabat s’aixecaren per divertir-se. ^*
    7 El Senyor digué a Moisès:
—Baixa de pressa, perquè el teu poble, que tu havies tret del país d’Egipte, s’ha pervertit. ⁸ De seguida s’han desviat del camí que jo els indicava. S’han fabricat un vedell de fosa i es prosternen al seu davant, li ofereixen sacrificis i diuen: “Aquests són els teus déus, Israel, que t’han tret del país d’Egipte!”
    ⁹ El Senyor va afegir:
—Veig com és aquest poble: sempre va a la seva. ^{* 10} Ara, doncs, deixa’m que s’encengui contra ells la meva indignació i els extermini. Després faré de tu un gran poble. ^*
    11 Però Moisès apaivagava el Senyor, ^* el seu Déu, dient:
—Senyor, per què s’ha d’encendre el teu enuig contra el teu poble, que tu has fet sortir del país d’Egipte amb gran poder i amb mà forta? ¹² ¿Permetràs que els egipcis diguin: “Els va fer sortir amb mala intenció, per matar-los a les muntanyes i fer-los desaparèixer de la terra”? Fes-te enrere de la teva indignació, renuncia a fer mal al teu poble. ¹³ Recorda’t d’Abraham, d’Isaac i d’Israel, els teus servents, als quals vas jurar per tu mateix dient: “Multiplicaré la vostra descendència com les estrelles del cel, donaré tot aquest país als vostres descendents i el posseiran per sempre més.” ^*
    14 Llavors el Senyor es va desdir del mal amb què havia amenaçat el seu poble.
    ¹⁵ Moisès va baixar de la muntanya amb les dues taules de l’aliança ^* a les mans. Estaven escrites per tots dos costats. ¹⁶ Les taules eren obra de Déu, i també era de Déu l’escriptura gravada a les taules. ¹⁷ Quan Josuè va sentir l’aldarull del poble, digué a Moisès:
—Crits de guerra al campament!
    ¹⁸ Ell va respondre:
—No són crits de victòria
ni són crits de derrota,
sinó cants de festa, el que jo sento.
    ¹⁹ Quan Moisès es va acostar al campament i veié el vedell i la gent que ballava, es va indignar; llançà les taules que duia a la mà i les trencà al peu de la muntanya. ²⁰ Després va agafar el vedell que s’havien fabricat, el va cremar i el va moldre fins a fer-ne pols, tirà la pols dintre l’aigua i la va fer beure als israelites. ^*
    21 Moisès va dir a Aaron:
—Què t’ha fet aquest poble perquè li hagis carregat un pecat tan gran?
    ²² Aaron respongué:
—Que el meu senyor no s’indigni. Tu ja saps que aquest poble és inclinat al mal. ²³ Ells em van dir: “Fes-nos uns déus que vagin davant nostre, perquè d’aquest Moisès que ens ha tret del país d’Egipte no sabem què se n’ha fet.” ^{* 24} Llavors els vaig dir: “Qui porti or, que se’l tregui i me’l doni.” Jo el vaig tirar al foc i en va sortir aquest vedell.
    ²⁵ Moisès va veure que el poble estava abandonat i que Aaron l’havia deixat a mercè dels adversaris. ²⁶ Llavors es va plantar a l’entrada del campament i cridà:
—Qui estigui amb el Senyor, que vingui cap a mi!
Tots els levites es van reunir al seu voltant. ²⁷ Ell els digué:
—Això diu el Senyor, Déu d’Israel: “Que cadascú prengui la seva espasa; passeu i repasseu el campament d’un cap a l’altre i mateu germans, amics i veïns.” ^*
    28 Els levites van fer el que els deia Moisès i aquell dia van caure uns tres mil homes del poble. ²⁹ Després Moisès digué:
—Avui heu rebut la consagració com a sacerdots del Senyor, ^* matant fins i tot els vostres fills i els vostres germans: ell us dona avui la seva benedicció.
    ³⁰ L’endemà, Moisès va dir al poble:
—Heu fet un gran pecat. Però ara pujaré cap al Senyor i potser obtindré el perdó del pecat que heu comès.
    ³¹ Moisès va tornar cap al Senyor i li digué:
—Aquest poble ha comès un gran pecat; s’han fet uns déus d’or. ³² Però ara vulgues perdonar el seu pecat; i si no, esborra’m del llibre que tens escrit. ^*
    33 El Senyor respongué a Moisès:
—El qui ha pecat contra mi és el qui jo esborraré del meu llibre. ³⁴ I ara ves, condueix el poble cap al lloc que t’he indicat. El meu àngel t’anirà al davant. Però vindrà un dia que els tindré en compte el seu pecat.
    ³⁵ El Senyor va castigar el poble, perquè havien demanat a Aaron que els fes aquell vedell.