1 Aquell mateix dia, el rei Xerxes va donar la casa d’Aman, l’enemic dels jueus, a la reina Ester. Ester va informar el rei del parentiu que tenia amb Mardoqueu i aquest es va poder presentar davant d’aquell. 2 El rei li va donar l’anell de segellar que havia pres a Aman. Per la seva part, Ester va confiar a Mardoqueu l’administració de tot el patrimoni d’Aman.
Nou decret a favor dels jueus
3 Ester va parlar altra vegada al rei. Prosternada als seus peus i amb llàgrimes als ulls, suplicava que impedís el mal que Aman, l’agaguita, s’havia proposat de fer contra els jueus.
4 El rei va estendre damunt d’ella el ceptre d’or perquè s’aixequés. Ella es posà dreta davant el rei 5 i li digué:
—Si el rei ho troba bé i jo gaudeixo del seu favor, si la meva petició és justa i el rei es complau en mi, que sigui revocat per escrit el decret criminal que Aman, fill d’Amedata, l’agaguita, havia promulgat per exterminar els jueus de totes les províncies de l’imperi. 6 Com podria jo contemplar el desastre que amenaça el meu poble? Com podria veure l’extermini del meu llinatge?
7 El rei Xerxes va respondre a la reina Ester i a Mardoqueu, el jueu:
—Aman havia atemptat contra els jueus. Per això l’he fet penjar a la forca i he donat a Ester el seu patrimoni. 8 Però un decret escrit en nom del rei i avalat amb el seu segell és irrevocable. Ara, doncs, també vosaltres, en nom del rei, escriviu als jueus el que cregueu convenient i segelleu-ho amb el meu anell.
9 Llavors foren convocats els escribes reials. Era el mes tercer, o sigui el mes de sivan, el dia vint-i-tres. Tal com els havia ordenat Mardoqueu, van escriure als jueus, als sàtrapes, als governadors i als administradors de cada província, des de l’Índia fins a l’Etiòpia. El decret va ser traduït a la llengua de cada poble, i també a la llengua i a l’escriptura pròpia dels jueus. 10 L’edicte era escrit en nom del rei Xerxes i estava avalat amb el seu segell. Les còpies van ser enviades per mitjà de missatgers que muntaven els millors corsers de l’administració reial. 11 El rei concedia als jueus de cada ciutat que es poguessin aplegar per defensar la seva vida. Els permetia d’exterminar, matar i eliminar els escamots o les poblacions que els ataquessin, amb les dones i les criatures, i de prendre’ls botí. 12 Aquesta autorització era vàlida per a un sol dia, el tretze del mes dotzè, el mes d’adar, i per a totes les províncies de l’imperi de Xerxes.
13 Les còpies d’aquest edicte s’havien de promulgar com a decrets en cada província i s’havien de fer públiques entre totes les ètnies, per tal que aquell dia els jueus poguessin passar comptes amb els seus enemics.
14 Els missatgers, muntant els millors corsers de l’administració reial, van sortir ràpidament per complir les ordres del rei. L’edicte va ser promulgat també a la ciutadella de Susa.
Triomf de Mardoqueu i dels jueus
15 Mardoqueu va sortir de la presència del rei amb un vestit reial de color violeta i blanc, amb una gran corona d’or i un mantell de lli i de porpra. La ciutat de Susa va esclatar en crits d’alegria.
16 Per als jueus va ser un dia de llum i d’alegria, de festa i de glòria. 17 En cada província, en cada ciutat, pertot arreu on arribava la nova de l’edicte reial, els jueus estaven alegres i joiosos, i van celebrar una festa amb convits. I moltes de les altres nacions de l’imperi es convertien a la religió jueva per por dels jueus.