Els tres joves dins la fornal

    ¹ El rei Nabucodonosor ^* va fer una estàtua d’or. ^* Tenia trenta metres d’alçada per tres d’amplada, ^* i la va erigir a la plana de Durà, a la província de Babilònia. ² El rei Nabucodonosor va convocar els sàtrapes, prefectes, governadors, consellers, tresorers, juristes i oficials de la guàrdia, tots els qui tenien alguna autoritat a la província, perquè vinguessin a la dedicació de l’estàtua que ell mateix havia fet erigir. ^{* 3} Tots aquests, doncs, que tenien alguna autoritat a la província es van reunir davant l’estàtua que havia erigit el rei Nabucodonosor, per celebrar-ne la dedicació. ⁴ L’herald va cridar amb totes les forces:
—Gent de tots els pobles, nacions i llengües! ⁵ En el moment que sentireu el so dels corns, de les flautes, de les cítares, de les lires, de les arpes, de les cornamuses i de tots els altres instruments, ^* prosterneu-vos i adoreu l’estàtua d’or ^* que ha erigit el rei Nabucodonosor. ⁶ Els qui no es prosternin i no l’adorin, a l’instant seran llançats a la fornal ardent. ^*
    7 Per això, tan bon punt la gent de tots els pobles, nacions i llengües van sentir el so dels corns, de les flautes, de les cítares, de les lires, de les arpes i de tots els altres instruments, es van prosternar i van adorar l’estàtua d’or que havia erigit el rei Nabucodonosor.
    ⁸ Mentrestant alguns caldeus ^* es van acostar per acusar els jueus ⁹ davant el rei Nabucodonosor. Van dir-li:
—Que el rei visqui per sempre! ¹⁰ Tu, oh rei, has decretat que tothom, quan senti el so dels corns, de les flautes, de les cítares, de les lires, de les arpes, de les cornamuses i de tots els altres instruments, es prosterni i adori l’estàtua d’or, ¹¹ i que els qui no ho facin siguin llançats a la fornal ardent. ¹² Doncs bé, hi ha uns jueus, a qui tu has confiat càrrecs administratius de la província de Babilònia, Xadrac, Meixac i Abed-Negó, que no han fet cas de tu. Aquests homes, oh rei, no donen culte als teus déus ni adoren l’estàtua d’or que tu has erigit.
    ¹³ Llavors Nabucodonosor, encès de ràbia, va manar que fessin venir Xadrac, Meixac i Abed-Negó; i de seguida els van fer venir a la presència del rei. ¹⁴ Nabucodonosor els va dir:
—¿És veritat, Xadrac, Meixac i Abed-Negó, que vosaltres no doneu culte als meus déus ni adoreu l’estàtua d’or que jo he erigit? ¹⁵ ¿Esteu disposats ara, quan sentireu el so dels corns, de les flautes, de les cítares, de les lires, de les arpes, de les cornamuses i de tots els altres instruments, a prosternar-vos i a adorar l’estàtua que jo he fet? Perquè, si no l’adoreu, a l’instant sereu llançats a la fornal ardent; i quin déu serà capaç d’alliberar-vos de les meves mans?
    ¹⁶ Xadrac, Meixac i Abed-Negó van respondre al rei Nabucodonosor:
—D’això, no cal ni tan sols que en parlem. ¹⁷ Si el Déu que nosaltres adorem pot salvar-nos de la fornal i de la teva mà, ell, oh rei, ens en salvarà. ¹⁸ I encara que no ho faci, sàpigues, ^* oh rei, que nosaltres no donarem culte als teus déus ni adorarem l’estàtua d’or que has erigit.
    ¹⁹ Llavors Nabucodonosor es va omplir d’indignació contra Xadrac, Meixac i Abed-Negó, i l’expressió de la seva cara es trasmudà. Immediatament va ordenar que encenguessin la fornal set vegades més forta que de costum ²⁰ i que els homes més forçuts del seu exèrcit lliguessin Xadrac, Meixac i Abed-Negó i els tiressin dintre la fornal ardent. ²¹ Lligats, doncs, amb tota la seva vestimenta de túniques, barrets i mantells, els van tirar al mig de la fornal. ^{* 22} Com que l’ordre del rei era tan estricta i la fornal havia estat encesa tan forta, la flamarada va matar els homes que havien dut Xadrac, Meixac i Abed-Negó. ^{* 23} I els tres homes, Xadrac, Meixac i Abed-Negó, van caure lligats al mig de la fornal ardent. ^*
    24 (91) Llavors el rei Nabucodonosor, esglaiat, es va aixecar d’una revolada i digué als seus consellers:
—¿No hem tirat al foc tres homes, lligats?
Ells van respondre:
—És veritat, oh rei.
    ²⁵ (92) Però ell continuà:
—Doncs jo veig quatre homes que caminen deslligats enmig de la fornal sense ni una cremada, i el quart té un aspecte semblant al d’un fill dels déus. ^*
    26 (93) Nabucodonosor s’acostà més a la boca de la fornal i va cridar:
—Xadrac, Meixac i Abed-Negó, servents del Déu altíssim, ^* sortiu i veniu!
Ells van sortir del mig del foc.
    ²⁷ (94) Els sàtrapes, prefectes, governadors i consellers del rei es van acostar per veure aquells homes: el foc no els havia tocat el cos ni els havia rostit els cabells; tenien intactes les túniques i ni tan sols feien pudor de socarrim.
    ²⁸ (95) Nabucodonosor va exclamar:
—Beneït sigui ^* el Déu de Xadrac, Meixac i Abed-Negó, que ha enviat el seu àngel per alliberar els seus servents que, confiant en ell, han desobeït l’ordre del rei i han exposat el seu cos a la mort abans de donar culte i adorar cap altre Déu fora del seu. ²⁹ (96) Jo ordeno que tot aquell, de qualsevol poble, nació o llengua, que parli sense respecte contra el Déu de Xadrac, Meixac i Abed-Negó, sigui tallat a bocins, i la seva casa sigui convertida en femer, perquè no hi ha cap altre Déu capaç de salvar com aquest. ^*
    30 (97) Després el rei va promoure Xadrac, Meixac i Abed-Negó i els confià càrrecs importants a la província de Babilònia.

El somni del gran arbre ^*

    ³¹ (98) «El rei Nabucodonosor, a la gent de tots els pobles, nacions i llengües que habiten a la terra: us desitjo molta pau! ³² (99) Em plau d’anunciar-vos els senyals i prodigis que ha fet amb mi el Déu altíssim.
    ³³ (100) »Que en són, de grans, els seus senyals!
Que en són, de poderosos, els seus prodigis! ^*
El seu regne s’estén a tots els segles, ^*
el seu imperi, a totes les generacions. ^*