¹ »Mentre jo, Nabucodonosor, vivia tranquil a la meva residència, feliç al meu palau, ² vaig tenir un somni que m’esglaià; estant al llit, les visions que em passaven pel cap m’alarmaren, ³ i vaig ordenar que em portessin tots els savis de Babilònia per donar-me la interpretació del somni. ⁴ Van venir, doncs, els endevins, els mags, els astròlegs ^* i els qui prediuen el futur, i els vaig contar el meu somni, però ells no me’n saberen donar la interpretació. ⁵ Finalment es va presentar davant meu Daniel, que segons el nom del meu déu s’anomena Belteixassar ^* i que té l’esperit dels déus sants. ^* Li vaig contar el meu somni i li vaig dir:
    ⁶ »—Belteixassar, cap dels endevins, ^* sé que tens l’esperit dels déus sants i que per a tu no hi ha secrets. Escolta, doncs, el somni que he tingut i dona-me’n la interpretació. ⁷ Estant al llit, les visions em passaven pel cap i veia això:
»Hi havia un arbre al bell mig de la terra,
un arbre molt gros. ^*
    8 L’arbre va créixer i es va fer fort;
la seva alçada arribava al cel ^*
i es veia d’un cap a l’altre de la terra.
    ⁹ Tenia un brancatge magnífic,
i els seus fruits eren tan abundosos
que podien nodrir tothom.
Els animals feréstecs s’acollien a la seva ombra
i els ocells feien niu a les seves branques.
Tots els vivents s’alimentaven d’aquell arbre. ^*
    10 »Estant al llit, les visions em passaven pel cap i veia que un dels sants àngels vigilants ^* baixava del cel ¹¹ i cridava amb tota la força:
»“Abateu l’arbre i talleu-li el brancatge,
arrenqueu-li les fulles i escampeu-ne els fruits.
Que les bèsties fugin de sota l’arbre,
i els ocells, de les seves branques.
    ¹² Però deixeu-li a terra les arrels amb la soca,
lligada amb cadenes de ferro i de bronze
enmig de l’herba del camp.
Quedarà xop de rosada
i, com les bèsties, s’alimentarà d’herba.
    ¹³ En lloc d’un enteniment humà
tindrà els instints de les bèsties, ^*
fins que hauran passat set anys.
    ¹⁴ Els àngels vigilants han decretat la sentència,
els àngels sants ho han decidit, ^*
perquè tots els vivents sàpiguen
que l’Altíssim és l’amo dels reialmes humans:
els dona a qui vol, ^*
i enalteix els humils.” ^*
    15 »Aquest és el somni que jo, el rei Nabucodonosor, vaig tenir.»
El rei va afegir:
—Tu, Belteixassar, dona’m la interpretació d’aquest somni, perquè cap dels savis del meu regne no ha estat capaç de fer-ho. Tu sí que n’ets capaç, perquè tens l’esperit dels déus sants.
    ¹⁶ Llavors Daniel, que portava el nom de Belteixassar, restà un moment atònit, alarmat en el seu interior. Però el rei va insistir:
—Belteixassar, que no t’alarmin el somni i la seva interpretació.
Belteixassar va respondre:
—Senyor meu, que el somni sigui per als teus adversaris, i la seva interpretació, per als teus enemics! ¹⁷ L’arbre que has vist créixer i fer-se fort, tant que la seva alçada arribava al cel i es veia des de tota la terra, ¹⁸ que tenia un brancatge magnífic i fruits abundosos que podien nodrir tothom, amb una ombra sota la qual s’acollien els animals feréstecs i amb branques on els ocells feien nius, ¹⁹ ets tu, oh rei. T’has fet gran i fort, fins que la teva grandesa ha arribat al cel i el teu domini s’ha estès d’un cap a l’altre de la terra.
    ²⁰ »Has vist també, oh rei, que un dels sants àngels vigilants baixava del cel i deia: “Abateu l’arbre i destrosseu-lo, però deixeu-li a terra les arrels amb la soca, lligada amb cadenes de ferro i de bronze enmig de l’herba del camp. Quedarà xop de rosada i s’alimentarà com les bèsties del camp, fins que hauran passat set anys.”
    ²¹ »La interpretació, la decisió de l’Altíssim sobre el rei, el meu senyor, és aquesta: ²² Et trauran d’enmig dels homes i viuràs amb animals feréstecs; t’alimentaran d’herba com els bous i aniràs xop de rosada; així passaran set anys, fins que reconeguis que l’Altíssim és l’amo dels reialmes humans i que els dona a qui vol. ²³ I l’ordre de deixar les arrels amb la soca de l’arbre, vol dir que el regne et serà retornat tan aviat com reconeguis que el Déu del cel ^* és l’únic amo.
    ²⁴ »Ara, doncs, oh rei, escolta de bon grat el meu consell: salva’t dels teus pecats i de les teves culpes fent bones obres ^* i practicant la misericòrdia envers els pobres, si vols que duri la teva felicitat.
    ²⁵ Tot això va succeir al rei Nabucodonosor. ²⁶ Passats dotze mesos, mentre es passejava per la terrassa del palau reial de Babilònia, ²⁷ el rei va exclamar:
—¿No és aquesta la gran Babilònia ^* que jo he construït com a residència reial? ¿No és obra del meu poder, i glòria de la meva magnificència? ^*
    28 El rei tenia encara als llavis aquestes paraules quan va baixar del cel una veu que deia: ^*
—A tu ho dic, rei Nabucodonosor: has perdut la reialesa; ²⁹ et trauran d’enmig dels homes i viuràs amb els animals feréstecs; t’alimentaràs d’herba com els bous, i així passaran set anys, ^* fins que reconeguis que l’Altíssim és l’amo dels reialmes humans i que els dona a qui vol.
    ³⁰ En aquell mateix instant es va complir la sentència donada contra Nabucodonosor: va ser tret d’enmig dels homes, menjava herba com els bous i el cos li quedava xop de la rosada; els cabells li van créixer com plomes d’àguila i les ungles se li tornaren com les dels ocells. ^*
    31 «Passat el temps predit, jo, Nabucodonosor, vaig alçar els ulls al cel i vaig recobrar el seny. Vaig beneir l’Altíssim, i vaig lloar i glorificar aquell qui viu eternament: el seu imperi s’estén a tots els segles, el seu regne, a totes les generacions. ³² Davant seu tots els habitants del món són no res, ^* i obra com ell vol amb els estols del cel i els habitants de la terra. Ningú no li pot deturar la mà ni pot demanar-li comptes d’allò que fa. ^*
    33 »Vaig recobrar el seny en aquell mateix moment.
Per a glòria del meu regne,
vaig recobrar també l’honor i la majestat.
Els meus consellers i els meus nobles em van reclamar;
vaig ser restablert en el meu regne,
i augmentà molt la meva grandesa.
    ³⁴ »Ara jo, Nabucodonosor, alabo, exalço i glorifico el Rei del cel: ^* totes les seves obres són encertades, són justos els seus camins, ^* i té el poder d’humiliar els homes arrogants.»