1 i la reialesa va passar a Darius, el mede, que tenia seixanta-dos anys.
Daniel a la fossa dels lleons
2 Darius va creure oportú de nomenar cent vint sàtrapes per a administrar tot el seu reialme, 3 i, per damunt d’ells, designà tres alts funcionaris. Daniel era un d’aquests tres. Els sàtrapes havien de donar compte de l’administració als tres alts funcionaris, per evitar al rei qualsevol perjudici. 4 Daniel es distingia entre els alts funcionaris i els sàtrapes perquè estava dotat més que ningú, i el rei pensava posar-lo al capdamunt de tot el reialme. 5 Per això els altres dos alts funcionaris i els sàtrapes cercaven algun motiu de queixa contra Daniel en l’administració del regne, però no van trobar-ne cap ni tampoc van trobar indicis de corrupció. Daniel era de tota confiança, i no el podien acusar de corrupció ni de negligència. 6 Llavors aquells homes es van dir: «No trobarem res contra Daniel si no ho busquem en la religió del seu Déu.»
7 Aquells alts funcionaris i sàtrapes van anar, doncs, tot seguit a trobar el rei per dir-li:
—Que el rei Darius visqui per sempre! 8 Tots els alts funcionaris del regne, els prefectes, els sàtrapes, els consellers i els governadors han acordat de redactar un decret reial que posi en vigor aquesta prohibició: “Durant trenta dies, ningú no podrà adreçar cap pregària a cap déu o a cap home, sinó tan sols a tu, oh rei; si ho fa, serà llançat a la fossa dels lleons.” 9 Ara, doncs, oh rei, signa aquest decret i promulga aquesta prohibició; i que ningú no la pugui modificar, tal com exigeix la llei irrevocable dels medes i dels perses.
10 El rei Darius va signar aquella prohibició.
11 Quan Daniel va saber que havia estat signat aquell decret, entrà a casa seva. La casa tenia orientades les finestres de la cambra alta cap a Jerusalem, i allà tres vegades cada dia Daniel s’agenollava pregant i lloant el seu Déu; així ho havia fet sempre. 12 Aquells homes, doncs, van anar-hi i van trobar Daniel pregant i suplicant al seu Déu. 13 Tot seguit es presentaren al rei i li van recordar el seu decret. Li digueren:
—¿No vas signar una ordre prohibint durant trenta dies que ningú pregués a cap déu ni a cap home fora de tu, oh rei, sota pena de ser llançat a la fossa dels lleons?
El rei els va respondre:
—És cert, i segons la llei dels medes i dels perses el decret és irrevocable.
14 Aleshores ells van exclamar davant el rei:
—Doncs Daniel, un dels deportats de Judà, no fa cas de tu, oh rei, ni de la prohibició que vas signar: tres vegades al dia fa la seva pregària.
15 El rei, en sentir-ho, es va entristir molt i es va proposar de salvar Daniel; fins a la posta del sol va fer els possibles per alliberar-lo. 16 Però aquells homes l’anaren a trobar i li digueren:
—Sàpigues, oh rei, que, segons la llei dels medes i els perses, tot decret reial, un cop promulgat, és irrevocable.
17 Finalment el rei va ordenar que portessin Daniel i el tiressin a la fossa dels lleons. El rei li va dir:
—El Déu que tu adores cada dia, et salvarà.
18 Després van dur una pedra per tancar la boca d’aquella fossa; el rei la va segellar amb el seu anell i amb l’anell dels seus magnats, perquè ningú no pogués fer res a favor de Daniel. 19 El rei va tornar al palau, va passar la nit en dejú, no es feu portar les concubines i no pogué dormir. 20 A trenc d’alba es va llevar i se n’anà de pressa a la fossa dels lleons. 21 Quan era a la vora, va cridar Daniel i li preguntà amb veu adolorida:
—Daniel, servent del Déu viu, ¿el Déu que tu adores cada dia t’ha pogut salvar dels lleons?
22 Llavors Daniel va parlar al rei. Li va dir:
—Que el rei visqui per sempre! 23 El meu Déu ha enviat el seu àngel a cloure la gola dels lleons i no m’han fet cap mal. Ell sap que soc innocent i que no he comès res de mal contra tu, oh rei.
24 El rei se’n va alegrar molt i ordenà que traguessin Daniel de la fossa. El van treure i no li van trobar ni una sola ferida, perquè havia confiat en el seu Déu. 25 Després el rei va ordenar que portessin aquells homes que havien acusat Daniel i els tiressin a la fossa dels lleons amb els seus fills i les seves dones. Encara no havien tocat a terra, que els lleons els van clavar les urpes i trituraren tots els seus ossos.
26 Llavors el rei Darius va escriure aquesta carta a la gent de tots els pobles, nacions i llengües que habiten arreu de la terra:
—Us desitjo molta pau! 27 Jo, en persona, mano que en tots els dominis del meu reialme tothom respecti i reverenciï el Déu de Daniel.
»Ell és el Déu viu, el Déu etern.
El seu regne no es desfarà,
el seu imperi no tindrà fi.
28 Ell salva i allibera.
Fa senyals i prodigis al cel i a la terra,
i ha salvat Daniel de les urpes dels lleons.
29 Daniel va prosperar durant el regnat de Darius i de Cir, el persa.