Les setanta setmanes d’anys
1 »L’any primer de Darius, fill de Xerxes, del llinatge dels medes, rei dels caldeus, 2 l’any primer del seu regnat, jo, Daniel, vaig investigar en els llibres de l’Escriptura el nombre d’anys que, segons la paraula del Senyor comunicada al profeta Jeremies, Jerusalem havia d’estar en ruïnes: eren setanta anys. 3 Em vaig adreçar al Senyor, el meu Déu, implorant-lo amb pregàries i súpliques, tot dejunant, vestit de sac i cobert de cendra.
4 »I vaig pregar al Senyor, el meu Déu, amb aquesta confessió:
»—Ah, Senyor, Déu gran i terrible, que mantens l’aliança i l’amor amb els qui t’estimen i guarden els teus manaments! 5 Hem pecat, hem comès el mal, som culpables i rebels. Ens hem apartat dels teus manaments i de la teva Llei. 6 No vam escoltar els teus servents, els profetes, que parlaven en nom teu als nostres reis, als nostres caps, als nostres pares i a tota la gent del país. 7 Tu has estat bondadós, Senyor, però a nosaltres tan sols ens queda la vergonya que passen avui els homes de Judà, els habitants de Jerusalem i tot el poble d’Israel, els de prop i els de lluny, escampats per tots els països on tu els vas dispersar perquè t’havien estat infidels. 8 A nosaltres, Senyor, als nostres reis, als nostres governants, als nostres pares, tan sols ens queda la vergonya que passem, perquè hem pecat contra tu; 9 en canvi, tu, Senyor, Déu nostre, ets misericordiós i perdones les nostres rebel·lions. 10 Nosaltres, Senyor, Déu nostre, no t’hem escoltat quan ens deies que seguíssim les instruccions que ens donaves mitjançant els teus servents, els profetes. 11 Tot Israel ha violat la teva Llei, se n’ha allunyat, sense fer cas del que li deies. Finalment ens han caigut al damunt les malediccions i les imprecacions escrites en la Llei de Moisès, el teu servent, perquè havíem pecat contra tu. 12 Has complert les teves amenaces contra nosaltres i contra els nostres governants, que ens han dut les calamitats més grans que es podien imaginar sota el cel: les que hem vist a Jerusalem. 13 Totes aquestes calamitats han caigut damunt nostre, tal com està escrit en la Llei de Moisès. Però nosaltres no t’hem apaivagat, Senyor, Déu nostre, convertint-nos de les nostres culpes i tenint present que tu parles amb tota veritat. 14 Tu, Senyor, has vetllat perquè es complissin les teves amenaces i les has fetes caure damunt de nosaltres; perquè tu, Senyor, Déu nostre, has estat bondadós en tot el que has fet, però nosaltres no t’hem escoltat.
15 »”Senyor, Déu nostre, que has fet sortir amb mà forta el teu poble del país d’Egipte i que t’has fet una anomenada que arriba fins als nostres dies: ara nosaltres reconeixem que hem pecat i que som culpables. 16 Per la teva gran bondat, Senyor, calma l’ardor del teu enuig contra Jerusalem, la teva ciutat, i contra la teva muntanya santa. Pels nostres pecats i per les culpes dels nostres pares, Jerusalem i el teu poble són la befa de tots els països que ens envolten. 17 Escolta, Déu nostre, la pregària del teu servent i les seves súpliques. Fes brillar la llum de la teva mirada sobre el teu santuari devastat, per amor de tu mateix, Senyor.
18 »”Escolta atentament, Déu meu, obre els ulls i mira aquesta desolació i la ciutat que porta el teu nom. Et presentem les nostres súpliques, no comptant amb les nostres bones obres sinó amb la teva gran misericòrdia. 19 Senyor, escolta! Senyor, perdona! Senyor, estigues atent i actua, no triguis més! Per l’amor de tu mateix, Déu meu, recorda que aquesta ciutat i aquest poble porten el teu nom!
20 »Jo continuava parlant, tot pregant i confessant els meus pecats i els pecats d’Israel, el meu poble, i presentant al Senyor, el meu Déu, la meva súplica per la seva muntanya santa. 21 Encara pregava, quan Gabriel, l’home que havia vist al començament de la visió, se’m va acostar volant. Era l’hora de l’ofrena del capvespre. 22 Ell em va parlar perquè comprengués. Em digué:
»—Daniel, acabo de sortir per fer-t’ho entendre. 23 Quan començaves les teves súpliques, Déu ha donat una resposta, i jo he vingut per anunciar-te-la, perquè tu ets el seu preferit. Estigues atent al que et diré i entendràs la visió:
24 »”Han de passar setanta setmanes d’anys en la vida del teu poble i de la teva ciutat santa per a posar fi a la infidelitat, cancel·lar el pecat i expiar la culpa; llavors arribarà la bondat eterna, es compliran la visió i la profecia i serà ungit el Sant dels sants.
25 »”Sàpigues, doncs, i entén-ho: Des de l’instant que ha estat donada l’ordre de tornar i reconstruir Jerusalem fins al moment que un serà ungit com a príncep, passaran set setmanes d’anys. Durant seixanta-dues setmanes més, places i fossats seran reconstruïts, però els temps seran difícils. 26 Passades les seixanta-dues setmanes d’anys, serà mort un home ungit, sense que hagi estat jutjat. La gent d’un príncep que arribarà, destruirà la ciutat i el santuari. Ell tindrà un final desastrós, però fins aquell moment hi haurà guerra i devastacions. 27 Durant una setmana d’anys concertarà amb molts una aliança ferma, i durant mitja setmana d’anys abolirà sacrificis i oblacions. Sobre l’angle de l’altar hi haurà l’abominació devastadora, fins que la ruïna decretada es compleixi en aquell devastador.»