La gran visió final

    ¹ L’any tercer de Cir, ^* rei de Pèrsia, Daniel, que duia el sobrenom de Belteixassar, ^* va rebre una revelació. Era un missatge del tot cert que anunciava una gran tribulació. Ell va comprendre el missatge durant la visió. ^* Daniel va dir: ^*
    2 —Per aquells dies, jo, Daniel, m’havia posat de dol ^* durant tres setmanes. ³ No menjava aliments delicats, no tastava vi ni carn ni m’havia posat perfums durant aquelles tres setmanes. ⁴ El dia vint-i-quatre del mes primer, jo era a la vora del gran riu Tigris. ⁵ Alçant els ulls ^* vaig veure un home vestit de lli ^* i amb un cenyidor d’or ^* d’Ufaz. ^{* 6} El seu cos era com de crisòlit, el rostre li brillava com un llamp, els ulls semblaven torxes enceses, els braços i els peus, bronze brunyit, i el so de la seva veu era com la remor d’una gentada. ⁷ Solament jo, Daniel, vaig veure l’aparició; els homes que m’acompanyaven no la van veure, però s’apoderà d’ells un esglai tan gran que van córrer a amagar-se. ^{* 8} M’havien deixat sol quan vaig veure aquesta aparició. No tenia gens de força, estava pàl·lid i desfigurat, no em podia sostenir. ⁹ Tan bon punt vaig sentir la veu d’aquell home, vaig quedar desmaiat, de cara a terra.
    ¹⁰ »Llavors una mà em va tocar, i em feu incorporar sobre els genolls i les mans. ^{* 11} Ell em va dir:
»—Daniel, preferit de Déu, ^* fixa’t en el que et dic i posa’t dret al lloc on ets, perquè ara m’han enviat a tu.
»Mentre em deia això, em vaig posar dret tremolant. ¹² Ell continuà:
»—No tinguis por, Daniel: ^* des del primer dia que et vas proposar de comprendre i d’humiliar-te davant el teu Déu, ell va escoltar la teva pregària, i per això jo he vingut. ¹³ L’àngel protector del regne de Pèrsia ^* m’ho ha impedit durant vint-i-un dies, ^* però Miquel, ^* un dels àngels principals, ^* ha vingut a ajudar-me. Jo estava retingut prop dels reis de Pèrsia, ¹⁴ però ara he vingut per fer-te comprendre allò que succeirà al teu poble els darrers dies, perquè encara hi ha una visió referent a aquells dies.
    ¹⁵ »Mentre em parlava així, jo mirava a terra i callava. ¹⁶ Però algú que tenia figura d’home em va tocar els llavis; ^* llavors vaig dir a aquell que tenia davant:
»—Senyor meu, l’aparició m’ha trasbalsat i no tinc gens de força. ¹⁷ Com podré jo, que soc un servent del meu senyor, parlar al meu senyor si des d’ara no em queden forces i fins em falta l’alè?
    ¹⁸ »Llavors aquell que tenia aspecte d’home em tocà de bell nou i em va reanimar. ¹⁹ Em digué:
»—No tinguis por, preferit de Déu. ^* La pau sigui amb tu. Coratge, sigues fort! ^*
»Mentre ell em parlava, vaig reprendre forces i vaig dir:
»—Que parli el meu senyor, ja que tu m’has confortat.
    ²⁰ »Llavors el primer em va dir:
»—Saps per què he vingut? Ara jo me’n torno per combatre contra l’àngel de Pèrsia i, mentre seré fora, arribarà l’àngel de Grècia. ^{* 21} Però jo t’anunciaré el que hi ha escrit en el llibre de la veritat. ^* Contra aquells, tan sols n’hi ha un que em sostingui: és Miquel, el vostre àngel. ^*