¹ Van portar, doncs, l’arca de Déu i la col·locaren dins el tabernacle que David havia fet plantar. Llavors van oferir a la presència de Déu holocaustos i víctimes de comunió. ² Després d’oferir-los, David va beneir el poble en el nom del Senyor ³ i va manar que distribuïssin a cadascú, a tothom del poble d’Israel, homes i dones, una fogassa de pa amb carn rostida i un pastís de panses.
    ⁴ David va designar alguns levites perquè oficiessin davant l’arca del Senyor, per a invocar el Senyor, Déu d’Israel, donar-li gràcies i lloar-lo. ^{* 5} Assaf n’era el cap; Zecarià, el segon; després, Aziel, Xemiramot, Jehiel, Matitià, Eliab, Benaiahu, Obed-Edom i Jeiel, que tocaven arpes i lires; Assaf tocava els címbals; ⁶ i els sacerdots Benaiahu i Jahaziel anaven tocant les trompetes davant l’arca de l’aliança de Déu.
    ⁷ Aquell dia, per primera vegada, David va encarregar a Assaf i als del seu grup que lloessin així el Senyor: ^*
    8 «Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom,
feu conèixer entre els pobles les seves gestes.
    ⁹ Canteu-li al so de les cítares,
feu l’elogi de les seves meravelles.
    ¹⁰ Glorieu-vos del seu nom, que és sant,
alegreu-vos de cor, els qui cerqueu el Senyor.
    ¹¹ Cerqueu el Senyor, acolliu-vos al seu poder,
busqueu sempre la seva mirada.
    ¹² Recordeu les meravelles que ell obrà,
els seus prodigis i les seves decisions,
    ¹³ vosaltres, nissaga d’Israel, el seu servent,
fills de Jacob, els seus elegits.
    ¹⁴ Ell, el Senyor, és el nostre Déu,
que fa complir les seves decisions per tota la terra.
    ¹⁵ Recordeu sempre la seva aliança,
la promesa feta per a mil generacions,
    ¹⁶ l’aliança pactada amb Abraham,
el jurament fet a Isaac
    ¹⁷ i confirmat a Jacob com un decret,
a Israel en aliança perpètua:
    ¹⁸ “Et donaré el país de Canaan
i serà la vostra possessió.”
    ¹⁹ Llavors fins es podien comptar,
eren pocs i forasters en el país,
    ²⁰ anaven de poble en poble
i de reialme en reialme.
    ²¹ Però ell no permeté que ningú els maltractés
i reprengué uns reis per causa seva:
    ²² “No toqueu els meus ungits,
no feu cap mal als meus profetes!”
    ²³ »Canteu al Senyor arreu de la terra,
anuncieu de dia en dia que ens ha salvat.
    ²⁴ Conteu a les nacions la seva glòria,
a tots els pobles, els seus prodigis.
    ²⁵ És gran el Senyor i digne de tota lloança,
és més temible que tots els déus;
    ²⁶ perquè els déus dels pobles no són res,
però el Senyor ha fet el cel.
    ²⁷ Honor i majestat s’estan al davant d’ell,
poder i esclat l’assisteixen al lloc on habita.
    ²⁸ Doneu al Senyor, famílies dels pobles,
doneu al Senyor glòria i honor,
    ²⁹ doneu al Senyor la glòria del seu nom,
entreu davant d’ell portant-li ofrenes.
Adoreu el Senyor: s’apareix la seva santedat.
    ³⁰ Que tremoli davant d’ell tota la terra!
El món es manté ferm, incommovible.
    ³¹ El cel se n’alegra, la terra ho celebra.
Digueu a les nacions: “El Senyor és rei!”
    ³² Bramula el mar amb tot el que s’hi troba,
jubilen els camps amb tot el que hi ha,
    ³³ criden de goig els arbres del bosc,
en veure que ve el Senyor,
que ve a judicar la terra.
    ³⁴ »Enaltiu el Senyor: que n’és, de bo!
Perdura eternament el seu amor.
    ³⁵ I digueu: “Salva’ns, Déu que ets la nostra salvació,
aplega’ns i allibera’ns d’entre les nacions!
En donarem gràcies al teu nom, que és sant,
i ens gloriarem de lloar-te.
    ³⁶ Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel,
des de sempre i per sempre!”»
I tot el poble respongué: «Amén! Lloeu el Senyor!»
    ³⁷ David va deixar Assaf i els del seu grup davant l’arca de l’aliança del Senyor, per a prestar-hi servei constantment, complint el ritual prescrit per a cada dia. ³⁸ Obed-Edom i els del seu grup eren seixanta-vuit. A Obed-Edom, fill de Jedutun, i a Hossà els va fer porters. ³⁹ Al sacerdot Sadoc i als seus parents sacerdots els va encarregar el culte del tabernacle del Senyor en el turó sagrat que hi havia a Gabaon, ^{* 40} perquè diàriament oferissin al Senyor l’holocaust del matí i del capvespre sobre l’altar, d’acord amb el que hi ha escrit en la Llei que el Senyor va prescriure a Israel. ⁴¹ Amb ells hi havia Eman, Jedutun i els altres levites escollits i designats nominalment per a lloar el Senyor: «Perquè perdura eternament el seu amor.» ⁴² Tenien trompetes, címbals sonors i altres instruments de cant sagrat. Els fills de Jedutun guardaven la porta.
    ⁴³ Després tothom se’n tornà a casa seva. També David va tornar al seu palau per beneir els seus familiars. ^*