Profecia de Natan
(2Sa 7,1-17)

    ¹ Quan David s’hagué instal·lat al seu palau, ^* va dir al profeta Natan:
—Jo visc en un palau de cedre, mentre que l’arca de l’aliança del Senyor està en una tenda de lona.
    ² Natan va respondre a David:
—Ves, fes tot el que el cor et digui. Déu és amb tu.
    ³ Però aquella nit Déu va comunicar a Natan aquesta paraula:
    ⁴ —Ves i digues a David, el meu servent: “Això diu el Senyor: No m’has pas de construir tu el casal on he de residir. ^{* 5} D’ençà del dia que vaig fer pujar ^* el poble d’Israel fins ara, no he residit mai en cap palau; anava sempre en una tenda, en un tabernacle. ⁶ A tot arreu on he anat enmig del poble d’Israel, ¿m’he queixat mai a cap dels jutges a qui manava de conduir el meu poble, que no m’haguessin construït un palau de cedre?” ⁷ Ara, doncs, digues al meu servent David: “Això diu el Senyor de l’univers: Jo t’he pres del clos de les ovelles, de pasturar el ramat, perquè fossis sobirà d’Israel, el meu poble. ⁸ He estat amb tu en totes les campanyes que has emprès, he derrotat els teus enemics i t’he donat una anomenada com la dels homes més famosos de la terra. ⁹ Destinaré un lloc per al meu poble d’Israel i l’hi implantaré perquè hi habiti sense por; no el molestaran més els perversos com havien fet abans, ¹⁰ durant el temps que vaig enviar jutges per a governar Israel, el meu poble. Jo he sotmès tots els teus enemics. I ara t’anuncio que soc jo, el Senyor, qui et farà un casal. ¹¹ Quan t’arribarà l’hora d’anar-te’n amb els teus pares, ^* posaré en el teu lloc un del teu llinatge, un dels teus fills, i refermaré el seu regnat. ¹² És ell qui em construirà un casal, i jo faré que el seu tron es mantingui ferm per sempre. ¹³ Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill. No em desdiré del meu amor, com me’n vaig desdir amb el teu predecessor. ^{* 14} L’instituiré per sempre en el meu casal i en el meu reialme: ^* el seu tron es mantindrà per sempre.” ^*
    15 Això és el que Natan va dir a David quan li va comunicar aquesta visió profètica.

Pregària de David
(2Sa 7,18-29)

    ¹⁶ Llavors el rei David anà a asseure’s a la presència del Senyor i va dir:
—Qui soc jo, Senyor-Déu, i què és el meu casal, perquè m’hagis conduït fins aquí? ¹⁷ I com si això et semblés poca cosa, Déu meu, has volgut parlar del casal d’aquest servent teu en temps futurs. Tu m’has mirat com un home d’alta condició, Senyor-Déu! ^{* 18} Què més podria dir-te encara David que et donés glòria, ell que és servent teu? Tu coneixes el teu servent! ¹⁹ Senyor, per amor del teu servent, pel teu bon cor, has volgut fer tot això tan gran i fer conèixer així totes les teves grans obres. ²⁰ Senyor, no hi ha ningú com tu, no hi ha cap més Déu fora de tu, capaç de fer tot el que hem sentit contar. ²¹ I quina altra nació hi ha a la terra com tu, Israel? Déu mateix ha anat a rescatar-se’ls per fer-ne el seu poble! Tu t’has fet una anomenada: has obrat coses grans i prodigioses, expulsant nacions de davant el teu poble que havies rescatat d’Egipte. ^{* 22} Del poble d’Israel, tu n’has fet el teu poble per sempre, i tu, Senyor, t’has fet el seu Déu. ²³ Ara, doncs, Senyor, mantén per sempre això que has promès al teu servent i al seu casal; compleix la teva promesa. ²⁴ Quan la gent dirà: “El Senyor de l’univers és el Déu d’Israel”, reconeixerà la grandesa eterna del teu nom. I el casal del teu servent David es mantindrà ferm davant teu, ²⁵ perquè tu, Déu meu, has revelat al teu servent que li edificaries un casal. Per això jo, que soc el teu servent, he gosat adreçar-te aquesta pregària. ²⁶ Tu, Senyor, ets realment Déu i has comunicat al teu servent aquesta bona promesa. ²⁷ Digna’t beneir ara el casal del teu servent perquè es perpetuï per sempre davant teu. Allò que tu, Senyor, beneeixes, queda beneït per sempre.