Fi del diluvi

    ¹ Després, Déu es va recordar ^* de Noè i de tots els animals domèstics i feréstecs que eren amb ell dintre l’arca. Llavors va fer passar un vent per la terra, i el nivell de les aigües començà a minvar. ² Les aigües abismals de l’oceà deixaren de brollar i es tancaren les rescloses del cel; ^* i va parar de ploure. ³ Les aigües s’anaven retirant de la terra, i al cap de cent cinquanta dies el seu nivell havia baixat. ⁴ El dia disset del mes setè, ^* l’arca es va encallar a les muntanyes d’Ararat. ^{* 5} Les aigües continuaren baixant a poc a poc, fins al mes desè, ^* i el dia primer d’aquest mes aparegueren els cims de les muntanyes.
    ⁶ Al cap de quaranta dies, Noè va obrir el finestral que havia fet a l’arca ⁷ i deixà anar el corb, que sortia i tornava, esperant que les aigües s’eixuguessin a la terra. ⁸ Llavors deixà anar el colom per veure si les aigües havien baixat del tot, ⁹ però el colom no va trobar cap indret on aturar-se, i va tornar a l’arca: les aigües encara cobrien la terra. Noè va treure la mà, va prendre el colom i l’entrà dins l’arca. ¹⁰ Va esperar set dies més i deixà anar altra vegada el colom. ¹¹ Aquest va tornar al capvespre duent al bec una fulla d’olivera acabada d’arrencar. Noè va comprendre que les aigües ja havien minvat. ¹² Va esperar encara set dies i deixà anar el colom, que ja no va tornar.
    ¹³ L’any sis-cents u de la vida de Noè, ^* el dia primer del primer mes, ^* les aigües s’havien eixugat a la terra. Noè va apartar la coberta de l’arca per mirar, i va veure que la terra era eixuta. ¹⁴ El dia vint-i-set del mes segon, la terra ja era seca del tot. ^*

Noè surt de l’arca

    ¹⁵ Llavors Déu digué a Noè:
    ¹⁶ —Surt de l’arca amb la teva dona, els teus fills i les teves nores. ¹⁷ Fes sortir amb tu tots els éssers vius que són a dins amb tu: ocells, animals domèstics i feréstecs i totes les bestioles que s’arrosseguen per terra. ^* Que es moguin per tota la terra, que siguin fecunds i es multipliquin. ^*
    18 Noè, doncs, va sortir de l’arca amb els seus fills, la seva dona i les seves nores. ¹⁹ Van sortir tots els éssers vius, tot el que es belluga, amb tots els ocells i les bestioles que s’arrosseguen per terra. Tots van sortir de l’arca agrupats en famílies. ^*
    20 Noè va dedicar un altar al Senyor. Prengué animals i ocells de cada espècie considerada pura ^* i els oferí en holocaust sobre l’altar.
    ²¹ El Senyor es va complaure en l’olor agradable dels sacrificis, ^* i va dir: «No tornaré mai més a maleir la terra per culpa dels homes, ^* perquè el cor de l’home està inclinat al mal des de la seva joventut. No tornaré a fer morir tots els vivents com acabo de fer-ho. ^*
    22 »Mentre duri la terra,
mai no faltaran
sembres i collites,
fred i calor,
estiu i hivern,
dies i nits.» ^*