Aliança de Déu amb Noè


    1 Déu va beneir Noè i els seus fills. Els digué:
—Sigueu fecunds, multipliqueu-vos i ompliu la terra.
2 Tots els animals de la terra, els ocells, les bestioles que s’arrosseguen per terra i tots els peixos del mar us respectaran i us temeran, perquè els poso tots a les vostres mans. 3 Us servirà d’aliment tot el que té vida i es mou, com també tots els vegetals: tot us ho dono. 4 Però no mengeu la carn amb la seva vida, és a dir, amb la seva sang. 5 Jo demanaré comptes de la vostra sang, de les vostres vides, a tots els animals. També als homes, a qualsevol qui en mati un altre, li demanaré comptes d’aquella vida. 6 El qui vessi la sang d’un home, un altre home vessarà la seva sang, perquè l’home ha estat fet a imatge de Déu. 7 Vosaltres, doncs, sigueu fecunds, multipliqueu-vos, escampeu-vos per la terra i propagueu-vos-hi.
    8 Després Déu va dir a Noè i als seus fills:
    9 —Mireu, jo faig la meva aliança amb vosaltres, amb els vostres descendents 10 i amb tots els éssers vius que us envolten: els ocells, els animals feréstecs i domèstics que han sortit de l’arca, en una paraula, amb tots els éssers vius de la terra. 11 Faig amb vosaltres aquesta aliança: les aigües del diluvi no tornaran mai més a exterminar ningú, cap més diluvi no devastarà la terra.
    12 I Déu va afegir:
—El signe de l’aliança que faig amb vosaltres i amb tots els éssers vius que us envolten, per totes les generacions i per sempre, és aquest:
13 posaré el meu arc en els núvols com a signe de la meva aliança amb la terra. 14 Quan jo cobreixi de núvols la terra i entre els núvols aparegui el meu arc, 15 recordaré l’aliança que he fet amb vosaltres i amb tots els éssers vius, i les aigües del diluvi no tornaran a destruir ningú. 16 Sortirà l’arc en els núvols i, en veure’l, recordaré l’aliança perpètua, la meva aliança, la que hi ha entre Déu i tots els vivents, tots els qui viuen a la terra.
    17 Déu va dir encara a Noè:
—Aquest és el signe de l’aliança que he fet amb tots els qui viuen a la terra.

Fills de Noè


    18 Els fills de Noè que van sortir de l’arca eren Sem, Cam i Jàfet. Cam va ser el pare de Canaan. 19 A partir d’aquests tres fills de Noè, es va poblar tota la terra. 20 Noè va ser el primer a treballar la terra, i plantà una vinya. 21 Un dia, va beure vi, s’embriagà i es va despullar dins la tenda. 22 Cam, pare de Canaan, veié el seu pare nu i sortí a fer-ho saber als seus dos germans, que eren fora. 23 Sem i Jàfet van prendre un mantell, se’l posaren a les espatlles, entraren reculant a la tenda i van tapar el seu pare: com que avançaven mirant enfora, no el van veure nu.
    24 Quan Noè es despertà de la seva embriaguesa i va saber el que li havia fet el seu fill petit, 25 digué:
—Maleït sigui Canaan!
Que sigui esclau dels esclaus dels seus germans!

    26 I afegí:
—Beneït sigui el Senyor, Déu de Sem!
Que Canaan sigui el seu esclau!

    27 Que Déu eixampli Jàfet,
que l’acullin les tendes de Sem
i que Canaan sigui el seu esclau!

    28 Després del diluvi, Noè va viure tres-cents cinquanta anys. 29 Morí a l’edat de nou-cents cinquanta anys.