Història dels reis de Judà (10-36)

Cisma de Jeroboam
()


    1 Roboam va anar a Siquem, on s’havien aplegat tots els d’Israel per proclamar-lo rei. 2 Jeroboam, fill de Nebat, que era a Egipte, on havia fugit del rei Salomó, ho va saber i tornà d’aquell país. 3 El van fer cridar, i aleshores ell va acudir a Siquem amb tot Israel. El poble va parlar a Roboam en aquests termes:
    4 —El teu pare havia fet molt pesat el jou que portàvem. Ara alleugereix-nos la dura servitud, el jou pesant que el teu pare ens havia imposat, i et servirem.
    5 Ell els respongué:
—Torneu d’aquí a tres dies.
El poble se’n va anar.

    6 Llavors el rei Roboam va demanar consell als ancians que havien estat al servei del seu pare Salomó mentre aquest vivia. Els digué:
—Què m’aconselleu que respongui a aquest poble?

    7 Ells li contestaren:
—Si et portes bé amb aquest poble, si els complaus i els respons amb paraules amables, ells et serviran d’ara endavant.

    8 Però Roboam va prescindir del consell dels ancians i va demanar parer als joves que s’havien criat amb ell i que estaven al seu costat. 9 Els digué:
—I vosaltres, què m’aconselleu? Què cal respondre a aquest poble que m’ha dit: “Alleugereix-nos el jou que ens havia imposat el teu pare”?

    10 Els joves que s’havien criat amb ell li respongueren:
—Al poble que t’ha dit: “El teu pare havia fet molt pesat el jou que portàvem; alleugereix-nos-el”, li has de contestar així: “El meu dit petit és més gros que la cintura del meu pare.
11 Si el meu pare us va imposar un jou pesant, jo encara hi afegiré. Si el meu pare us assotava amb fuets, jo ho faré amb escorpins.”
    12 El tercer dia, Jeroboam i tot el poble anaren a trobar Roboam, tal com el rei els havia indicat. 13 El rei els respongué amb duresa. Roboam no va fer cas del consell dels ancians, 14 sinó que va donar una resposta segons el parer dels joves:
—Encara us imposaré un jou pesant, encara hi afegiré. Si el meu pare us assotava amb fuets, jo ho faré amb escorpins.

    15 El rei no volgué escoltar el poble. Déu ho havia decidit així perquè es complís la paraula que ell, el Senyor, havia adreçat a Jeroboam, fill de Nebat, per boca d’Ahià de Siló. 16 Tots els d’Israel, com que el rei no els escoltava, li van respondre:
—Quina part tenim amb David?
Quina heretat, amb el fill de Jessè?
Israel, cadascú a casa seva!
I tu, David, ocupa’t dels teus!
I tots els d’Israel del nord se’n tornaren a casa.
17 Però Roboam continuà regnant sobre la gent d’Israel que habitava a les poblacions de Judà. 18 El rei Roboam va enviar Adoram, el qui dirigia la prestació forçosa per a treballs públics, però els d’Israel el van apedregar, i ell va morir. Llavors el rei Roboam pujà de pressa al seu carro i fugí a Jerusalem. 19 I els d’Israel s’han mantingut independents de la casa de David fins al dia d’avui.