El rei Asà i la idolatria
(1Re 15,12-15)

    ¹ Azariahu, fill d’Oded, portat per l’esperit de Déu, ² anà a trobar Asà i li digué:
—Asà i tots els de Judà i de Benjamí, escolteu-me! Si esteu amb el Senyor, ell estarà amb vosaltres; si el cerqueu, es deixarà trobar; però si l’abandoneu, ell també us abandonarà. ³ Durant molt de temps, Israel havia viscut sense el Déu veritable, sense cap sacerdot que l’instruís i sense Llei. ^{* 4} Però en la seva dissort tornaven al Senyor, Déu d’Israel, el cercaven, i ell es deixava trobar. ^{* 5} En aquell temps ningú no es podia moure segur, perquè molts desordres afligien tots els habitants de cada contrada. ⁶ Nacions i ciutats es destruïen les unes a les altres, perquè Déu les pertorbava amb tota mena de desgràcies. ⁷ Vosaltres, però, sigueu ferms i no defalliu, perquè no perdreu pas la paga del vostre treball.
    ⁸ Quan Asà va sentir aquest missatge profètic d’Azariahu, fill d’Oded, es decidí a eliminar els abominables ídols de tot el país de Judà i de Benjamí, i de les ciutats que havia conquerit a les muntanyes d’Efraïm. ^* També va restaurar l’altar que hi havia davant el vestíbul del temple del Senyor. ⁹ Després va reunir tot Judà i tot Benjamí, i els d’Efraïm, de Manassès i de Simeó que residien amb ells: de fet, molts israelites s’havien passat al bàndol d’Asà, en veure que el Senyor, el seu Déu, era amb ell. ^*
    10 Es reuniren a Jerusalem el mes tercer ^* de l’any quinze del regnat d’Asà. ¹¹ Aquell dia, del botí que havien pres, van oferir en sacrifici al Senyor set-cents vedells i set mil caps de bestiar entre anyells i cabrits. ¹² Després, en una cerimònia de renovació de l’aliança, van prometre que cercarien el Senyor, Déu dels seus pares, amb tot el cor i amb tota l’ànima, ¹³ i que condemnarien a mort tots aquells qui no cerquessin el Senyor, Déu d’Israel, grans o petits, homes o dones. ¹⁴ Així ho van jurar al Senyor amb veu forta i entre crits de festa, al so de les trompetes i dels corns. ¹⁵ Tot Judà se sentia feliç del jurament que havien fet de tot cor. Plens de bona voluntat, havien cercat el Senyor, i ell s’havia deixat trobar. El Senyor els va concedir el repòs de tots els veïns que els envoltaven. ^*
    16 El rei Asà ^* també va privar la seva àvia Maacà de la dignitat de reina mare, perquè havia fet construir un signe infame per a un bosquet sagrat. Asà el va tallar, el reduí a pols ^* i el va fer cremar al torrent de Cedró. ¹⁷ Així i tot, en el territori d’Israel no foren suprimits els recintes sagrats. Però, durant tota la seva vida, el cor d’Asà va ser fidel. ¹⁸ Va fer portar al temple de Déu les ofrenes sagrades del seu pare i també les seves pròpies: plata, or i objectes de culte.
    ¹⁹ No hi hagué cap guerra fins a l’any trenta-cinc del regnat d’Asà. ^*