Guerra d’Asà amb Baixà, rei d’Israel
()
1 Però l’any trenta-sis del regnat d’Asà, Baixà, rei d’Israel, va atacar Judà i va fortificar Ramà per barrar el pas a Asà, rei de Judà. 2 Llavors Asà va recollir la plata i l’or dels tresors del temple i del palau i ho envià a Benadad, rei dels arameus, que residia a Damasc, dient-li:
3 —Fem una aliança tu i jo, com la que van fer el meu pare i el teu. T’envio plata i or. Trenca la teva aliança amb Baixà, rei d’Israel, i així es retirarà del meu territori.
4 Benadad va accedir a la proposta del rei Asà i envià els comandants dels seus exèrcits contra les ciutats d’Israel: van atacar Ion, Dan, Abel-Maim i tots els llocs de proveïment de les poblacions de Neftalí. 5 Quan Baixà ho va saber, suspengué els treballs de fortificació de Ramà i parà les obres. 6 Llavors el rei Asà va mobilitzar tot Judà per endur-se de Ramà les pedres i la fusta de les fortificacions que Baixà hi construïa. Amb aquells materials va fortificar Gueba i Mispà.
7 Aleshores el vident Hananí anà a trobar Asà, rei de Judà, i li digué:
—Ja que has confiat en el rei dels arameus en comptes de confiar en el Senyor, el teu Déu, ara se t’ha escapat de les mans l’exèrcit d’aquest rei. 8 Els cuixites i els libis també formaven un gran exèrcit, amb molts carros de guerra i les seves dotacions. Però, com que llavors vas confiar en el Senyor, el teu Déu, ell te’ls va posar a les mans; 9 perquè la mirada del Senyor recorre tota la terra, i ell dona força als qui li són fidels de cor. En aquesta avinentesa, però, t’has comportat com una persona sense seny; des d’ara, doncs, hi haurà guerres contra tu.
10 Asà es va indignar amb el vident i el va fer lligar al cep, irritat contra ell per tot això. També per aquells dies Asà va maltractar altres persones del poble.
Mort d’Asà
()
11 La història d’Asà, les seves gestes, de les primeres a les darreres, consten en la Crònica dels reis de Judà i d’Israel.
12 L’any trenta-nou del seu regnat, Asà va emmalaltir dels peus. El mal es va agreujar, però durant la malaltia no va recórrer al Senyor, sinó als metges. 13 Asà va morir l’any quaranta-u del seu regnat i es va reunir amb els seus pares. 14 El van enterrar al sepulcre que s’havia fet excavar a la ciutat de David. El posaren damunt una llitera plena d’aromes i perfums, preparats segons l’art dels perfumistes, i van encendre en honor seu una gran foguera.