Joaix, rei de Judà
()


    1 Joaix tenia set anys quan començà a regnar. Va ser rei quaranta anys a Jerusalem. La seva mare es deia Sibià i era de Beerxeba. 2 Joaix va fer allò que plau al Senyor, mentre va viure el sacerdot Joiadà. 3 Aquest el va fer casar amb dues dones, i d’elles, Joaix tingué fills i filles.
    4 Passat un cert temps, Joaix es proposà de restaurar el temple del Senyor. 5 Va reunir els sacerdots i els levites i els digué:
—Aneu per les ciutats de Judà i recolliu diners de tots els israelites per a reparar cada any el temple del vostre Déu. Sigueu diligents en aquest afer.
Però els levites no tenien pressa.
6 Llavors el rei cridà Joiadà, el màxim responsable, i li digué:
—Per què no t’has preocupat que els levites recaptessin de Judà i de Jerusalem el tribut que Moisès, servent del Senyor, i l’assemblea d’Israel havien fixat per a la tenda que guardava el document de l’aliança?
7 La malvada Atalia i tots els seus partidaris van destrossar el temple de Déu, i fins i tot havien fet servir per al culte dels Baals els objectes sagrats del temple del Senyor.
    8 Llavors el rei va ordenar que fessin una caixa i la posessin a la part de fora de la porta del temple del Senyor. 9 Després van fer una proclama per Judà i Jerusalem manant que portessin al Senyor el tribut que Moisès, servent de Déu, havia fixat a Israel en el desert. 10 Tots els prohoms i tot el poble se’n van alegrar, i venien a dipositar la seva contribució a la caixa, fins a omplir-la. 11 Cada vegada que els levites duien la caixa a la inspecció reial i veien que hi havia molts diners, venien el canceller del rei i un inspector del gran sacerdot, buidaven la caixa i la tornaven a posar al seu lloc. Així ho feien cada dia, i van recaptar molts diners. 12 El rei i Joiadà donaven els diners als encarregats de l’obra del temple del Senyor, i aquests contractaven picapedrers i fusters per a restaurar-lo, com també ferrers i fonedors de bronze per a reparar-lo. 13 Els encarregats de les obres es posaren a la feina i, sota la seva direcció, la restauració va progressar. El temple de Déu quedà restablert i consolidat. 14 Quan van acabar, dugueren al rei i a Joiadà la resta dels diners, i ells els destinaren a l’utillatge del temple del Senyor: utensilis per al culte i per als holocaustos, copes i objectes d’or i de plata. Mentre Joiadà va viure, sempre s’oferiren holocaustos en el temple. 15 Però Joiadà es va fer vell i morí a l’avançada edat de cent trenta anys. 16 El van enterrar amb els reis a la ciutat de David, perquè s’havia comportat bé amb Israel, amb Déu i amb el seu temple.

Infidelitat de Joaix


    17 Després de la mort de Joiadà, els prohoms d’Israel vingueren a retre homenatge al rei. El rei va fer cas del que li deien, 18 i tots ells van abandonar el temple del Senyor, el Déu dels seus pares, per donar-se al culte dels bosquets sagrats i dels ídols. Aquest pecat va provocar la indignació divina contra Judà i Jerusalem. 19 El Senyor els envià profetes per fer que es convertissin a ell, però no van escoltar les seves amonestacions. 20 Llavors l’esperit de Déu s’apoderà de Zacaries, fill del sacerdot Joiadà, i des d’un lloc elevat digué al poble:
—Això diu el Senyor: Per què violeu els manaments del Senyor? No en traureu cap profit. Com que heu abandonat el Senyor, ell també us ha abandonat a vosaltres.

    21 Alguns es van conjurar contra ell i, per ordre del rei, el van apedregar a l’atri del santuari del Senyor. 22 El rei Joaix no tingué en compte el bé que li havia fet Joiadà, pare de Zacaries, i va fer matar el seu fill. Abans de morir, Zacaries exclamà:
—Que el Senyor ho vegi i en demani comptes!

Invasió aramea i assassinat de Joaix
()


    23 Quan arribà la primavera, tropes aramees van atacar Joaix. Envaïren Judà, avançaren fins a Jerusalem, van matar tots els prohoms del poble i enviaren el botí al rei de Damasc. 24 Tot i que la tropa aramea era reduïda, el Senyor va fer caure a les seves mans un exèrcit molt nombrós, perquè els de Judà havien abandonat el Senyor, el Déu dels seus pares. Joaix mateix va rebre el càstig que es mereixia. 25 Quan els arameus s’hagueren allunyat del seu costat, deixant-lo en molt mal estat, els oficials del rei van conspirar contra ell per venjar l’assassinat del fill del sacerdot Joiadà, i el mataren en el seu llit. El van enterrar a la ciutat de David, però no en els sepulcres reials. 26 Els qui van conspirar contra Joaix eren Zabad, fill de Ximat, l’ammonita, i Jehozabad, fill de Ximrit, la moabita. 27 Pel que fa als fills de Joaix, als nombrosos missatges profètics contra ell i a la restauració del temple de Déu, tot consta en el Comentari del llibre dels Reis. El va succeir el seu fill Amasies.