Acaz, rei de Judà ^*
(2Re 16,2-4)

    ¹ Acaz tenia vint anys quan començà a regnar. Va regnar setze anys a Jerusalem. No es va comportar com David, el seu avantpassat. No va plaure al Senyor ² i va seguir els exemples dels reis d’Israel, fent ídols de metall fos que representaven els Baals. ³ Cremava ofrenes a la vall de Benhinnom ^* i va arribar fins al punt de cremar en sacrifici els seus propis fills, ^* seguint una pràctica abominable de les nacions que el Senyor havia desposseït del país per donar-lo als israelites. ⁴ Acaz oferia sacrificis i cremava ofrenes en els recintes i turons sagrats i sota de tots els arbres frondosos.
    ⁵ Per això el Senyor, el seu Déu, el va fer caure en mans del rei dels arameus, que el derrotaren, van fer-li molts captius i se’ls endugueren a Damasc. També el va fer caure en mans del rei d’Israel: la desfeta va ser molt gran. ⁶ Pècah, fill de Remaliahu, rei d’Israel, va matar en un sol dia cent vint mil homes de Judà, tots ells guerrers valents; és que havien abandonat el Senyor, el Déu dels seus pares. ⁷ Zicrí, un heroi d’Efraïm, va matar Maasseiahu, fill del rei, Azricam, cap de la casa reial, i Elcanà, segon després del rei. ⁸ A més, els israelites feren dos-cents mil captius als seus germans de Judà, entre dones, fills i filles; també es van apoderar d’un abundant botí i se l’endugueren a Samaria.
    ⁹ Allí hi havia un profeta del Senyor que es deia Oded. Aquest va sortir al pas de l’exèrcit que entrava a Samaria, i els digué: ^*
—El Senyor, Déu dels vostres pares, s’havia indignat contra Judà, i per això els ha posat a les vostres mans. Però vosaltres heu fet entre ells una mortaldat tan ferotge que clama al cel. ¹⁰ I ara, a més, voleu reduir aquesta gent de Judà i de Jerusalem a la condició d’esclaus i esclaves. Però, ¿no és cert que això seria fer-vos més culpables davant el Senyor, el vostre Déu? ¹¹ Escolteu-me, doncs, i doneu la llibertat als captius que heu fet entre els vostres germans, perquè l’enuig del Senyor s’ha encès contra vosaltres.
    ¹² Llavors alguns dels caps dels efraïmites, Azariahu, fill de Jehohanan, Berequiahu, fill de Meixil·lemot, Jehizquiahu, fill de Xal·lum, i Amassà, fill d’Hadlai, es plantaren davant els qui venien de la campanya ¹³ i els digueren:
—No dugueu aquí aquests captius: seria fer-nos més culpables davant el Senyor. La nostra culpa ja és prou gran, i ja està prou encès l’enuig del Senyor contra Israel, perquè encara vulgueu augmentar els nostres pecats i les nostres culpes.
    ¹⁴ Llavors els combatents, davant els prohoms i davant tota l’assemblea, van alliberar els captius i renunciaren al botí. ¹⁵ Després uns homes designats personalment es van fer càrrec dels captius. Amb el que hi havia en el botí vestiren els qui no tenien roba, els donaren calçat, els feren menjar i beure i, amb oli, els van amorosir les ferides. Van fer muntar en ases tots els qui no podien caminar i els dugueren a Jericó, la ciutat de les Palmeres, prop dels seus connacionals. Després se’n tornaren a Samaria.

Intervenció del rei d’Assíria
(2Re 16,7-18)

    ¹⁶ Per aquell temps, el rei Acaz va enviar una ambaixada als reis ^* d’Assíria perquè l’ajudessin. ¹⁷ Els edomites havien fet una altra incursió contra Judà i s’havien endut captius. ¹⁸ A més, els filisteus havien saquejat les ciutats de la Xefelà i del Nègueb de Judà. Havien ocupat Bet-Xèmeix, Aialon, Guederot, com també Socó, Timnà i Guimzó amb les seves rodalies, i s’hi havien establert. ¹⁹ El Senyor humiliava Judà per culpa d’Acaz, rei d’Israel, ^* que havia introduït a Judà el llibertinatge i era infidel al Senyor. ²⁰ Però Tiglat-Pilèsser, ^* rei d’Assíria, en lloc de donar-li un reforç, anà a atacar-lo i el va assetjar. ²¹ Tot i que Acaz havia saquejat el temple del Senyor, el palau reial i les cases de la gent principal i ho havia donat al rei d’Assíria, no va aconseguir que aquest l’ajudés. ^*
    22 Durant el temps que el rei Acaz sofria el setge, encara persistia en la seva infidelitat al Senyor. ²³ Oferia sacrificis als déus de Damasc, que l’havien derrotat, perquè pensava: «Si els déus dels reis arameus els ajuden, jo els oferiré sacrificis i així ells també m’ajudaran.» Però van ser la seva ruïna i la de tot Israel. ²⁴ Acaz aplegà els objectes del temple de Déu i els va trossejar. Tancà les portes del temple del Senyor i es va fer altars per tots els racons de Jerusalem. ²⁵ En totes les ciutats de Judà va construir recintes sagrats per a cremar-hi ofrenes a altres déus, irritant així el Senyor, Déu dels seus pares.

Mort d’Acaz
(2Re 16,19-20)

    ²⁶ La resta de la història d’Acaz, tot el seu comportament, des del principi a la fi, consta en la Crònica dels reis de Judà i d’Israel. ²⁷ Acaz va morir i es va reunir amb els seus pares; el van enterrar a la ciutat de Jerusalem, però no el posaren en els sepulcres dels reis d’Israel. ^* El va succeir el seu fill Ezequies.