Ezequies, rei de Judà
()
1 Ezequies, doncs, començà a ser rei. Tenia vint-i-cinc anys, i va regnar vint-i-nou anys a Jerusalem. La seva mare es deia Abià i era filla de Zecariahu. 2 Ezequies feia allò que plau al Senyor, tal com ho havia fet David, el seu avantpassat.
Purificació del temple
3 El primer any del seu regnat, el primer mes, Ezequies va obrir i va reparar les portes del temple del Senyor. 4 Va fer venir els sacerdots i els levites, els reuní a la plaça de llevant 5 i els digué:
—Escolteu-me, levites. Purifiqueu-vos i purifiqueu el temple del Senyor, Déu dels vostres pares. Traieu del santuari la immundícia, 6 perquè els nostres pares han estat infidels al Senyor, el nostre Déu, l’han ofès amb el seu comportament, l’han abandonat. S’han despreocupat del santuari del Senyor i li han girat l’esquena. 7 Fins i tot han tancat les portes del vestíbul, han apagat les llànties, han deixat de cremar ofrenes i d’oferir holocaustos al Déu d’Israel en el lloc sant. 8 Per això el Senyor s’ha indignat contra Judà i Jerusalem i n’ha fet motiu d’estupor, d’espant i d’escarni, com veieu amb els vostres propis ulls. 9 Per això els nostres pares han caigut a tall d’espasa, i els nostres fills, les nostres filles i les nostres dones, per culpa de tot això, han anat al captiveri. 10 Ara, doncs, jo em proposo de concloure una aliança amb el Senyor, Déu d’Israel, perquè aparti de nosaltres la seva indignació. 11 Per tant, fills meus, no us resistiu, que el Senyor us ha escollit perquè estigueu a la seva presència, per a oficiar, donar-li culte i cremar-li ofrenes.
12 Tot seguit es van posar a la feina els levites Màhat, fill d’Amassai, i Joel, fill d’Azarià, dels descendents de Quehat; Quix, fill d’Abdí, i Azariahu, fill de Jehal·lelel, dels descendents de Merarí; Joah, fill de Zimmà, i Eden, fill de Joah, dels descendents de Guerxon; 13 Ximrí i Jeiel, dels descendents d’Elissafan; Zecariahu i Mataniahu, dels descendents d’Assaf; 14 Jehiel i Ximí, dels descendents d’Eman; Xemaià i Uziel, dels descendents de Jedutun. 15 Van reunir els seus parents, es van purificar ritualment i anaren a purificar el temple, tal com havia manat el rei per ordre del Senyor.
16 Els sacerdots van entrar a l’interior del santuari del Senyor per purificar-lo; van treure a l’atri del temple totes les coses impures que trobaren al santuari del Senyor, i els levites les van prendre per llançar-les fora, al torrent de Cedró. 17 Van començar aquesta purificació el dia u del mes primer, i el dia vuit van arribar al vestíbul del santuari. Durant vuit dies purificaren el santuari del Senyor, i el dia setze del primer mes ja havien acabat.
18 Després anaren a trobar el rei Ezequies i li digueren:
—Hem purificat tot el temple del Senyor, l’altar dels holocaustos amb tots els seus accessoris i la taula dels pans d’ofrena amb tots els seus accessoris. 19 També hem purificat tots els objectes que el rei Acaz, per la seva infidelitat, va rebutjar quan era rei, i els hem deixat davant l’altar del Senyor.
Restabliment del culte i dels sacrificis
20 L’endemà al matí el rei Ezequies va reunir els prohoms de la ciutat i va pujar al temple del Senyor. 21 Portaren set toros, set moltons, set anyells i set bocs, per oferir-los en sacrifici pel pecat i fer el ritu d’expiació per la casa reial, pel santuari i pel poble de Judà. El rei ordenà als sacerdots descendents d’Aaron que els oferissin en holocaust sobre l’altar del Senyor. 22 Van degollar els toros, els sacerdots van recollir-ne la sang i aspergiren l’altar; el mateix van fer amb els moltons i amb els anyells. 23 Acabat feren acostar els bocs davant el rei i l’assemblea per oferir-los en sacrifici pel pecat, i tots els imposaren les mans. 24 Els sacerdots els van degollar i vessaren la sang sobre l’altar per expiar per tot Israel, perquè el rei havia ordenat que oferissin per tot Israel els holocaustos i els sacrificis pel pecat.
25 Ezequies havia fet col·locar els levites al temple del Senyor amb címbals, arpes i lires, tal com ho havien disposat David, Gad, el vident del rei, i el profeta Natan, ja que aquesta disposició venia de Déu per mitjà dels profetes. 26 Estaven drets allà els levites amb els instruments de David, i els sacerdots amb les trompetes. 27 Ezequies va ordenar que oferissin l’holocaust a l’altar. Tan bon punt començaren d’oferir-lo, entonaren càntics en honor del Senyor, acompanyats pel toc de les trompetes i pels instruments de David, rei d’Israel. 28 Tota l’assemblea estigué prosternada fins que es consumí l’holocaust; mentrestant, el cor cantava i ressonaven totes les trompetes. 29 Quan acabaren d’oferir els sacrificis, el rei i tot el seu seguici s’agenollaren i es van prosternar. 30 El rei Ezequies i els prohoms van demanar als levites que lloessin el Senyor amb els càntics que David i el vident Assaf havien compost. Els levites van entonar lloances cada cop més joioses; després s’agenollaren i es prosternaren.
31 Llavors Ezequies prengué la paraula i va dir a la gent:
—Ara, ja que veniu preparats a presentar ofrenes al Senyor, apropeu-vos i porteu al temple del Senyor els vostres sacrificis de comunió i d’acció de gràcies.
Llavors els congregats en assemblea oferiren sacrificis de comunió i d’acció de gràcies, i tots els qui ho desitjaven van oferir holocaustos. 32 Els caps de bestiar que van presentar els reunits en assemblea per oferir en holocaust al Senyor van ser setanta vedells, cent moltons i dos-cents anyells. 33 Com a sacrificis de comunió i d’acció de gràcies, van ser immolats sis-cents vedells i tres mil caps de bestiar entre anyells i cabrits. 34 Però els sacerdots eren pocs i no donaven l’abast a preparar tots els animals per a l’holocaust; per això els van ajudar els seus germans levites, fins que fou acabada la tasca i fins que els altres sacerdots s’hagueren purificat. En efecte, els levites havien estat més diligents per a purificar-se que els sacerdots. 35 A més hi havia per cremar molt greix dels sacrificis de comunió, i també calia fer les libacions de vi que acompanyen els holocaustos. Així es va restablir el culte del temple del Senyor. 36 Ezequies i tot el poble es van alegrar de veure com Déu havia predisposat la gent, perquè tot es va fer sense cap previsió.