Celebració de la Pasqua


    1 El rei Ezequies va enviar missatgers per tot Israel i tot Judà, i fins va escriure a les tribus d’Efraïm i de Manassès, perquè vinguessin al temple de Jerusalem a celebrar la Pasqua del Senyor, Déu d’Israel. 2 El rei es va aconsellar amb els prohoms i amb tota l’assemblea de Jerusalem, i sorgí la proposta de celebrar la Pasqua el mes segon, 3 ja que no l’havien poguda celebrar a temps: els sacerdots encara no s’havien purificat en nombre suficient i el poble encara no s’havia reunit a Jerusalem. 4 Al rei i a tota l’assemblea els va semblar bé aquella proposta. 5 Llavors acordaren de proclamar per tot Israel, des de Beerxeba fins a Dan, que vinguessin a Jerusalem a celebrar la Pasqua del Senyor, Déu d’Israel, perquè feia molt temps que no s’havia celebrat tal com és prescrit.
    6 Els missatgers recorregueren tot Israel i Judà amb les cartes del rei i dels seus prohoms, i per ordre del rei pregonaven: «Israelites, torneu al Senyor, el Déu d’Abraham, d’Isaac i d’Israel, i ell tornarà a vosaltres, la resta que us heu escapat de les mans dels reis d’Assíria. 7 No sigueu com els vostres pares i com els vostres germans: eren infidels al Senyor, Déu dels seus pares, i ell els va deixar el país devastat, com vosaltres mateixos podeu veure. 8 Ara, doncs, no aneu més a la vostra, com ells hi van anar. Reconcilieu-vos amb el Senyor, veniu al santuari que ell ha consagrat per sempre. Serviu el Senyor, el vostre Déu, perquè decanti de vosaltres la seva indignació. 9 Si torneu al Senyor, els qui s’han endut captius els vostres germans i els vostres fills es compadiran d’ells i els deixaran tornar en aquest país, perquè el Senyor, el vostre Déu, és compassiu i benigne, i no us girarà la cara, si us convertiu a ell.»
    10 Els missatgers van recórrer els territoris d’Efraïm i de Manassès, de ciutat en ciutat, fins a Zabuló, però la gent es reia d’ells i els escarnia. 11 Amb tot, alguns homes de les tribus d’Aser, de Manassès i de Zabuló es van humiliar i anaren a Jerusalem. 12 El poder de Déu també es va fer sentir als de Judà, i va infondre en els seus cors la voluntat unànime de complir el que el rei i els seus prohoms havien manat, d’acord amb la paraula del Senyor.
    13 Així, el mes segon es va reunir a Jerusalem una gran gentada per celebrar la festa dels Àzims; era una assemblea nombrosíssima. 14 Van anar a treure els altars on s’oferien sacrificis i també tots els altars on es cremava encens que hi havia a Jerusalem, i els llançaren al torrent de Cedró. 15 El dia catorze del mes segon van immolar les víctimes pasquals. Els sacerdots i els levites, avergonyits, s’havien purificat ritualment per oferir holocaustos en el temple del Senyor. 16 Després anaren a ocupar els llocs que tenien prescrits, d’acord amb la llei de Moisès, home de Déu: els sacerdots feien l’aspersió amb la sang que els levites els presentaven. 17 Com que molts de l’assemblea no s’havien purificat, els levites es van encarregar d’immolar les víctimes pasquals de tots els qui no estaven ritualment purs, a fi de consagrar-les al Senyor. 18 De fet, eren molts, principalment dels d’Efraïm, de Manassès, d’Issacar i de Zabuló, els qui, contra el que està prescrit, van menjar la víctima pasqual sense haver-se purificat. Però Ezequies va intercedir per ells, dient:
—Que el Senyor, que és bondadós, ho perdoni!
19 El seu cor estava disposat a cercar Déu, el Senyor, el Déu dels seus pares, encara que no s’haguessin purificat tal com demana el contacte amb les coses santes.
    20 El Senyor va escoltar Ezequies i no tingué en compte aquella falta del seu poble. 21 Els israelites que es trobaven a Jerusalem van celebrar la festa dels Àzims durant set dies amb gran goig. Els levites i els sacerdots lloaven el Senyor cada dia amb tota la força dels seus instruments, que sonaven en honor del Senyor. 22 Ezequies va felicitar afectuosament tots els levites, perquè havien demostrat que sabien com convé donar culte al Senyor. Els levites passaren els set dies de festa participant en els sacrificis de comunió i lloant el Senyor, Déu dels seus pares.
    23 Després tota l’assemblea, reunida en consell, va decidir d’allargar la festa set dies més, i així ho van fer amb gran goig. 24 Ezequies, rei de Judà, havia proporcionat a tot el poble mil vedells i set mil caps de bestiar menut, i els prohoms havien aportat mil vedells i deu mil caps de bestiar menut. A més, un gran nombre de sacerdots estaven purificats ritualment. 25 Tota la comunitat estava contenta, tant la gent de Judà com els sacerdots i els levites; estaven contents tots els qui havien vingut d’Israel i els immigrants originaris d’Israel i que ara vivien a Judà. 26 El goig era tan gran a Jerusalem que, des del temps de Salomó, fill de David, rei d’Israel, no s’havia vist a Jerusalem res de semblant.
    27 Després els sacerdots levites van beneir el poble. El Senyor els escoltà, i la seva oració va arribar fins al cel, fins al lloc sant on resideix.