Organització del servei del temple

    ¹ Després d’això, tots els israelites que es trobaven allí van passar per les ciutats de Judà a esmicolar els pilars sagrats i a tallar els bosquets dels recintes sagrats, i els van destruir ^* juntament amb els altars de tot Judà, Benjamí, Efraïm i Manassès. Després tots els israelites se’n tornaren a les seves ciutats i possessions.
    ² Ezequies va organitzar els torns dels sacerdots i dels levites i va assignar a cada torn la funció sacerdotal o levítica que li corresponia: oferir holocaustos i sacrificis de comunió, oficiar el culte i executar els cants d’acció de gràcies i de lloança dins el recinte del campament del Senyor. ^{* 3} Va destinar una part dels ramats de la casa reial per als holocaustos del matí i del capvespre, els dels dissabtes, de les festes del primer dia del mes i de les solemnitats, tal com prescriu la Llei del Senyor. ^{* 4} A la població de Jerusalem li va ordenar que donés la part corresponent als sacerdots i als levites perquè poguessin dedicar-se amb constància a la Llei del Senyor. ^{* 5} Tan bon punt es va divulgar aquesta ordre, els israelites ^* dugueren amb molta generositat les primícies de la collita del blat, del vi, de l’oli, de la mel i de tota mena de productes del camp. Portaren en abundància el delme de tot. ⁶ També els habitants de les poblacions de Judà, tant els qui procedien del regne d’Israel com els de Judà mateix, dugueren el delme dels ramats de vaques, ovelles i cabres; quant als delmes de les collites consagrats al Senyor, el seu Déu, els van posar en munts. ⁷ El mes tercer començaren a fer els munts, i el mes setè van acabar. ^{* 8} Quan Ezequies i els prohoms arribaren i veieren aquells munts, van beneir el Senyor i el seu poble d’Israel. ⁹ Ezequies va preguntar als sacerdots i als levites què eren aquells munts, ¹⁰ i Azariahu, el gran sacerdot, de la família de Sadoc, li respongué:
—Des que van començar a portar al temple la part reservada al Senyor, mengem fins a saciar-nos i encara en sobra molt, perquè el Senyor ha beneït el seu poble. En aquests munts hi ha tot el que sobra.
    ¹¹ Llavors Ezequies va ordenar que preparessin cambres en el temple del Senyor. Així ho van fer, ¹² i van dur-hi fidelment les parts reservades al Senyor, ^* els delmes i les altres ofrenes consagrades. El levita Cananiahu va ser l’intendent, i el seu germà Ximí era el seu ajudant. ¹³ Per ordre del rei Ezequies i d’Azariahu, intendent en cap del temple de Déu, van ser nomenats responsables Jehiel, Azaziahu, Nàhat, Assahel, Jerimot, Jozabad, Eliel, Ismaquiahu, Màhat i Benaiahu, a les ordres de Cananiahu i del seu germà Ximí. ¹⁴ El levita Corè, fill d’Imnà, porter de la porta Oriental, tenia a càrrec seu les ofrenes voluntàries fetes a Déu i la distribució de les parts reservades al Senyor i de les ofrenes més santes. ^{* 15} Tenia a les seves ordres Eden, Miniamín, Jeixua, Xemaiahu, Amariahu i Xecaniahu; a les ciutats on vivien els sacerdots, ^* aquests s’encarregaven de repartir-los fidelment les porcions d’acord amb els diversos torns. No feien diferència entre grans i petits; ¹⁶ només calia que estiguessin inscrits entre els homes de tres anys en amunt. ^* Feien el mateix amb tots els qui entraven al temple del Senyor per complir les funcions de cada dia assignades a cada grup segons els diversos torns.
    ¹⁷ Els sacerdots eren inscrits per famílies, mentre que els levites, de vint anys en amunt, ho eren per grups i per torns. ¹⁸ Havien de ser inscrits amb tots els seus: dones, fills i filles, és a dir, amb tota la seva família, sempre que estiguessin en estat de puresa ritual. ¹⁹ Pel que fa als sacerdots descendents d’Aaron que vivien en els camps de pasturatge d’alguna de les ciutats sacerdotals, hi havia en cada ciutat uns homes designats personalment per a distribuir les porcions corresponents a cada home d’entre els sacerdots i a tots els levites inscrits en el registre. ^*
    20 Així obrava Ezequies per tot Judà. Feia el que és bo, recte i fidel davant el Senyor, el seu Déu. ²¹ Tot el que emprenia per al servei del temple de Déu, o per complir la Llei i els manaments, ho feia cercant el seu Déu amb tot el seu cor, i per això prosperava.