Reacció dels jueus

    ¹ Quan Mardoqueu va saber tot el que havia passat, es va esquinçar els vestits, ^* es vestí de dol amb roba de sac, es cobrí de cendra i es llançà al carrer major de la ciutat tot cridant amb veu forta:
—Volen destruir un poble innocent!
    ² Quan va arribar a l’entrada del palau reial, es deturà. Allà no podia entrar-hi vestit amb roba de sac i cobert de cendra.
    ³ A mesura que la carta arribava a les províncies, els jueus aixecaven un clam, es planyien, feien un gran dol i s’ajeien sobre els sacs i la cendra.

Ester intercedeix a favor dels jueus

    ⁴ Les dames i els eunucs de la reina vingueren a informar-la. Ella, en sentir el que passava, es va trasbalsar i envià vestits a Mardoqueu perquè es tragués la roba de sac, però ell s’hi va negar. ⁵ Llavors Ester va cridar Acrateu, ^* l’eunuc que estava al seu servei, i l’envià a Mardoqueu per rebre’n una informació exacta. ( ^{6) * 7} Mardoqueu el va posar al corrent de tot el que havia passat i de la promesa d’Aman d’ingressar al tresor reial tres-centes tones de plata a canvi d’exterminar els jueus. ^{* 8} També li va donar una còpia del decret d’extermini promulgat a Susa perquè l’ensenyés a Ester. Li va dir:
—Ensenya’l a Ester i mana-li que es presenti al rei a intercedir a favor del seu poble. Digues-li: “Recorda que, quan no eres res, ^* jo et vaig criar. Ara, doncs, que Aman, el segon després del rei, l’ha convençut de fer-nos exterminar, invoca el Senyor i parla al rei a favor nostre. Allibera’ns de la mort!”
    ⁹ Acrateu va tornar a la reina per explicar-li el que Mardoqueu havia dit. ¹⁰ Ester li va respondre:
—Ves a dir a Mardoqueu: ¹¹ “Totes les nacions de l’imperi saben que està perdut qualsevol home o dona que s’acosti a l’atri interior del palau per entrar a veure el rei sense haver estat cridat. Només pot salvar la vida aquell a qui el rei estén el ceptre d’or. Però a mi ja fa trenta dies que el rei no m’ha cridat.”
    ¹² Acrateu va comunicar a Mardoqueu la resposta d’Ester. ¹³ Mardoqueu li feu replicar:
—Ves i digues a Ester: “No et pensis que, de tots els jueus de l’imperi, tu seràs l’única que se salvarà. ¹⁴ Pensa que, si en aquesta ocasió fas el sord, els jueus rebran d’un altre costat ^* l’auxili i la protecció, però tu i la teva família morireu. Qui sap si has arribat a ser reina per a una ocasió com aquesta!”
    ¹⁵ Llavors Ester va enviar a Mardoqueu el missatger amb aquesta resposta: ¹⁶ «Ves a reunir els jueus de Susa i dejuneu ^* per mi, sense menjar ni beure res durant tres dies i tres nits. També jo i les meves dames dejunarem. Després, si bé la llei no ho permet, em presentaré al rei, encara que hagi de morir.»
    ¹⁷ Mardoqueu se’n va anar i va fer tot el que Ester li havia ordenat.