Reacció dels jueus


    1 Quan Mardoqueu va saber tot el que havia passat, es va esquinçar els vestits, es vestí de dol amb roba de sac, es cobrí de cendra i es llançà al carrer major de la ciutat tot cridant amb veu forta:
—Volen destruir un poble innocent!

    2 Quan va arribar a l’entrada del palau reial, es deturà. Allà no podia entrar-hi vestit amb roba de sac i cobert de cendra.
    3 A mesura que la carta arribava a les províncies, els jueus aixecaven un clam, es planyien, feien un gran dol i s’ajeien sobre els sacs i la cendra.

Ester intercedeix a favor dels jueus


    4 Les dames i els eunucs de la reina vingueren a informar-la. Ella, en sentir el que passava, es va trasbalsar i envià vestits a Mardoqueu perquè es tragués la roba de sac, però ell s’hi va negar. 5 Llavors Ester va cridar Acrateu, l’eunuc que estava al seu servei, i l’envià a Mardoqueu per rebre’n una informació exacta. ( 6) 7 Mardoqueu el va posar al corrent de tot el que havia passat i de la promesa d’Aman d’ingressar al tresor reial tres-centes tones de plata a canvi d’exterminar els jueus. 8 També li va donar una còpia del decret d’extermini promulgat a Susa perquè l’ensenyés a Ester. Li va dir:
—Ensenya’l a Ester i mana-li que es presenti al rei a intercedir a favor del seu poble. Digues-li: “Recorda que, quan no eres res, jo et vaig criar. Ara, doncs, que Aman, el segon després del rei, l’ha convençut de fer-nos exterminar, invoca el Senyor i parla al rei a favor nostre. Allibera’ns de la mort!”

    9 Acrateu va tornar a la reina per explicar-li el que Mardoqueu havia dit. 10 Ester li va respondre:
—Ves a dir a Mardoqueu:
11 “Totes les nacions de l’imperi saben que està perdut qualsevol home o dona que s’acosti a l’atri interior del palau per entrar a veure el rei sense haver estat cridat. Només pot salvar la vida aquell a qui el rei estén el ceptre d’or. Però a mi ja fa trenta dies que el rei no m’ha cridat.”
    12 Acrateu va comunicar a Mardoqueu la resposta d’Ester. 13 Mardoqueu li feu replicar:
—Ves i digues a Ester: “No et pensis que, de tots els jueus de l’imperi, tu seràs l’única que se salvarà.
14 Pensa que, si en aquesta ocasió fas el sord, els jueus rebran d’un altre costat l’auxili i la protecció, però tu i la teva família morireu. Qui sap si has arribat a ser reina per a una ocasió com aquesta!”
    15 Llavors Ester va enviar a Mardoqueu el missatger amb aquesta resposta: 16 «Ves a reunir els jueus de Susa i dejuneu per mi, sense menjar ni beure res durant tres dies i tres nits. També jo i les meves dames dejunarem. Després, si bé la llei no ho permet, em presentaré al rei, encara que hagi de morir.»
    17 Mardoqueu se’n va anar i va fer tot el que Ester li havia ordenat.