Pregària de Mardoqueu

    ¹ Mardoqueu suplicava al Senyor recordant-li la grandesa de totes les seves obres. ² Deia: ^*
—Senyor, Senyor, Rei de l’univers, tot està sotmès al teu poder i, quan vols salvar Israel, no hi ha qui t’ho pugui impedir. ³ Tu has creat el cel i la terra ^* i tot el que hi ha d’admirable sota el firmament. ⁴ Ets el sobirà de l’univers i ningú no pot resistir-te, Senyor. ⁵ Tu, Senyor, que coneixes totes les coses, saps que, si no m’he prosternat davant l’orgullós Aman, no ha estat per insolència, per arrogància o ambició. ⁶ Si es tractés de salvar Israel, m’avindria a besar-li les plantes dels peus. ⁷ Però m’he negat a fer-ho per no anteposar la glòria dels homes a la de Déu. Mai no em prosternaré davant ningú fora de tu, Senyor meu. I això no ho faig pas per orgull! ⁸ I ara, Senyor, tu que ets Déu i rei, tu que ets el Déu d’Abraham, salva el teu poble, ara que els enemics es proposen d’exterminar-nos, ara que es deleixen per destruir el poble que és heretat teva des del principi. ⁹ No et desentenguis dels qui són porció teva, que tu vas rescatar del país d’Egipte. ^{* 10} Escolta la meva súplica i sigues propici a aquest poble que és la teva possessió. Canvia en festa el nostre dol. ^* Així viurem celebrant el teu nom, Senyor. Que no calli la veu dels qui et lloen!
    ¹¹ I tot Israel clamava amb totes les forces, perquè veien com els sotjava la mort.

Pregària d’Ester

    ¹² També la reina Ester, davant aquest perill de mort, va acudir al Senyor. ¹³ Es va treure els seus vestits esplèndids i se’n va posar uns de dol i de pena. En comptes de perfums exquisits, es cobrí el cap ^* de cendra i d’immundícies. Va castigar la bellesa del seu cos i cobrí amb la cabellera embullada la part més esplèndida de la seva figura. ¹⁴ I pregava al Senyor, Déu d’Israel, dient:
—Senyor meu, rei nostre, tu ets l’únic Déu. ^* Ajuda’m, que estic sola. Ningú no em pot ajudar fora de tu, ¹⁵ ara que haig d’arriscar la vida. ¹⁶ Des de petita, jo sentia contar en la tribu dels meus pares que tu, Senyor, havies escollit Israel ^* d’entre totes les nacions, els nostres pares d’entre tots els seus avantpassats, per fer-ne per sempre la teva heretat, ^* i que vas complir tot el que els havies promès. ^17-18 És veritat que hem pecat contra tu donant glòria als déus dels nostres enemics; per això ens has abandonat a les seves mans. ^* Ets just, Senyor! ¹⁹ Però ara ells no s’acontenten amb la nostra servitud amarga: s’han compromès amb els seus ídols ^{* 20} a anul·lar els teus decrets i a destruir el poble que és la teva heretat. Volen fer callar la veu dels qui et lloen i apagar la glòria del teu temple i del teu altar. ²¹ Pretenen que les nacions proclamin les gestes dels seus ídols vans i admirin eternament un rei mortal.
    ²² »Senyor, no cedeixis el teu ceptre reial a uns déus que no ho són pas. Que no puguin fer escarni de la nostra destrucció. Gira contra ells els seus plans, escarmenta l’home que va al davant de l’atac que sofrim. ²³ Recorda’t de nosaltres, Senyor; fes-te present en aquest moment de perill, i a mi dona’m coratge, Rei dels déus ^* i Senyor de tots els qui governen. ²⁴ Posa en els meus llavis les paraules adients quan seré davant el lleó. ^* Canvia les seves intencions i gira el seu odi contra l’home que ens combat, perquè tingui una mala fi juntament amb els seus partidaris. ²⁵ A nosaltres allibera’ns amb el teu poder, i a mi ajuda’m, que estic sola. Només et tinc a tu, Senyor. Tu coneixes totes les coses. ²⁶ Tu saps com detesto els honors dels qui desconeixen la teva Llei i amb quina repugnància comparteixo el llit d’un incircumcís, d’un que no és del meu poble. ²⁷ Tu saps a què m’he vist forçada, jo que detesto les insígnies pròpies de la meva dignitat: només me les poso quan haig d’aparèixer en públic. Els altres dies, no les porto mai; em fan el mateix fàstic que la roba tacada d’impureses. ^{* 28} Jo, serventa teva, no he menjat mai a la taula d’Aman, ni he honorat amb la meva presència cap banquet del rei, ni he begut el vi ^* ofert als déus. ²⁹ I des que he canviat de condició fins avui, no he trobat cap motiu d’alegria si no és en tu, Senyor, Déu d’Abraham. ³⁰ Déu que tens poder sobre tothom, escolta el clam dels qui han perdut tota esperança. Allibera’ns de la mà d’aquests malvats, i a mi allibera’m de la meva por!