³ Llavors el rei li va preguntar:
—Però, què vols, Ester? Què demanes? Et donaré ni que sigui la meitat del meu regne. ^*
    4 Ester va respondre:
—Avui és un dia assenyalat per a mi. Si al rei li sembla bé, que vingui amb Aman al convit que els prepararé avui mateix.
    ⁵ El rei va ordenar:
—Crideu de pressa Aman, que hem de complaure Ester.
I tots dos van acudir al convit a què Ester els havia invitat.
    ⁶ Mentre bevien, el rei va dir a Ester:
—Què vols, reina Ester? Et concediré tot el que desitgis.
    ⁷ Ester va respondre:
—Quin és el meu desig? Què demano? ⁸ Doncs, si gaudeixo del favor del rei, que el rei torni demà amb Aman al convit que jo els oferiré. Serà com avui.

Aman vol penjar Mardoqueu

    ⁹ Aman sortí content i feliç del palau del rei. Però, així que va veure al pati el jueu Mardoqueu, s’omplí d’una gran indignació. ¹⁰ Arribant a casa seva va fer venir els seus amics i Zosara, ^* la seva dona, ¹¹ per comentar-los la seva riquesa i els honors amb què el rei l’havia distingit, nomenant-lo primer ministre i confiant-li el govern de tot l’imperi. ¹² I va afegir:
—La reina no ha invitat ningú més que a mi per a acompanyar el rei al seu convit. I també m’ha tornat a convidar per a demà. ¹³ Però res d’això no em satisfà mentre vegi el jueu Mardoqueu a palau.
    ¹⁴ Llavors la seva dona Zosara i els seus amics li van dir:
—Fes preparar una forca de vint-i-cinc metres d’alt. ^* De bon matí parla’n al rei, i que hi pengin Mardoqueu. Després, ben satisfet, podràs acompanyar el rei al convit.
La proposta va plaure a Aman, i van preparar la forca.