El rei fa honorar Mardoqueu

    ¹ Aquella nit, el Senyor no va deixar que el rei agafés el son. Va demanar, doncs, al seu preceptor que li portés la crònica i la hi llegís. ² En un cert punt van trobar escrit com Mardoqueu havia denunciat al rei que els seus dos eunucs, durant el torn de guàrdia, conspiraven per assassinar-lo. ^{* 3} El rei va preguntar:
—Amb quin honor vam distingir o recompensar Mardoqueu?
Els seus servidors van respondre:
—No li has donat cap honor.
    ⁴ Mentre el rei preguntava què s’havia fet per recompensar a Mardoqueu els serveis prestats, Aman arribava a l’atri del palau. Venia justament a demanar al rei que fes penjar Mardoqueu a la forca que li tenia preparada. El rei va dir:
—Qui hi ha a l’atri?
    ⁵ Els seus servidors van respondre:
—És Aman.
El rei el va fer cridar ⁶ i li preguntà:
—Què puc fer per un home que jo vull honorar?
Aman va pensar: «A qui voldrà honorar el rei, sinó a mi?» ⁷ Per això li va respondre:
—A l’home que el rei vol honorar, ⁸ els servents del rei li haurien de dur un vestit de lli igual al vestit que el rei porta, i un cavall com els que el rei mateix cavalca. ^{* 9} Ho haurien de donar tot a un dels amics del rei, ^* un d’alta noblesa, i aquest, després de vestir l’home que el rei vol honorar i de fer-lo muntar al cavall, hauria de proclamar pel carrer major de la ciutat: “Així es tracta l’home que el rei vol honorar!”
    ¹⁰ Llavors el rei va ordenar a Aman:
—Molt bé! Fes tot això amb Mardoqueu, el jueu que presta els seus serveis aquí a palau. No et descuidis de cap detall!
    ¹¹ Aman va prendre els vestits i el cavall, va vestir Mardoqueu, el feu muntar a cavall i el passejà pel carrer major de la ciutat tot proclamant: «Així es tracta l’home que el rei vol honorar!»
    ¹² Després Mardoqueu se’n tornà a palau, mentre Aman se n’anava a casa seva, molest i amb el cap baix. ¹³ Aman va explicar a Zosara, la seva dona, i als seus amics tot el que li havia passat. Els amics i la dona li van dir:
—Si aquest Mardoqueu, davant el qual has començat a veure’t humiliat, és jueu de llinatge, cauràs sense remei. ^* No te’n podràs pas desfer, perquè el Déu viu és amb ell.
    ¹⁴ Encara estaven parlant quan van arribar els eunucs a casa d’Aman i se’l van endur al convit que Ester havia preparat.