Aman cau en desgràcia i mor penjat
1 El rei i Aman van acudir al convit de la reina. 2 Durant el convit, també aquest segon dia el rei va preguntar a Ester:
—Què vols, reina Ester? Què demanes? Quin és el teu desig? Ni que demanis la meitat del meu regne, t’ho concediré.
3 Ella va respondre:
—Si gaudeixo del favor del rei, li demano que em salvi la vida, desitjo que salvi el meu poble. 4 El meu poble i jo hem estat venuts, destinats a l’extermini, al pillatge i a l’esclavitud. Nosaltres i els nostres fills hem estat venuts com a esclaus i esclaves. Jo he callat. Però el qui ens calumnia no és digne de viure a la cort del rei!
5 El rei va preguntar:
—I qui ha gosat tramar una cosa així?
6 Ester va respondre:
—L’enemic és Aman, aquest pervers.
Aman va quedar sense paraula davant el rei i la reina. 7 El rei s’aixecà de taula i va sortir al jardí. Aman, veient la gravetat de la situació, suplicava a la reina. 8 Just quan s’havia deixat caure al divan de la reina per demanar-li clemència, el rei va tornar del jardí i va exclamar:
—¿Voldrà encara violar la meva dona a casa meva?
Aman, que ho sentí, va girar la cara avergonyit.
9 Llavors Bugatan, un dels eunucs al servei personal del rei, afegí:
—Encara hi ha més: Aman té preparada a casa seva una forca de vint-i-cinc metres d’alt per penjar-hi Mardoqueu, l’home que havia denunciat la conspiració contra el rei.
El rei va dir:
—Doncs pengeu-hi Aman!
10 Un cop penjat Aman a la forca que havia preparat per a Mardoqueu, la indignació del rei es va apaivagar.