¹ Mardoqueu va dir:
—Tot això ha vingut de Déu. ² Ara recordo el somni ^* que vaig tenir. Es referia a tot el que ha passat; i, de fet, no hi ha hagut res que no es complís. ³ Hi havia aquella petita font que es convertia en un riu, i també un sol lluminós i aigua abundant. El riu és Ester, que el rei va prendre per esposa i va fer reina. ⁴ Els dos dracs som Aman i jo. ⁵ Les nacions són aquells qui s’han aliat per esborrar el nom dels jueus. ⁶ Els qui clamaven a Déu i han estat salvats són Israel, la meva nació. El Senyor ha salvat el seu poble, el Senyor ens ha alliberat de totes aquestes calamitats! Déu ha obrat grans senyals i prodigis que mai no s’havien vist entre els pagans! ⁷ Per això ha tirat a la sort dos destins, l’un per al poble de Déu, l’altre per a tots els altres pobles. ⁸ Els daus d’aquestes dues sorts han caigut en el dia, l’hora, el moment en què Déu havia decidit de jutjar totes les nacions. ⁹ Déu s’ha recordat del seu poble i ha fet justícia ^* als qui som la seva heretat. ¹⁰ Els dies catorze i quinze ^* del mes d’adar, el poble d’Israel celebrarà un aplec festiu i joiós a la presència de Déu. Se celebrarà de generació en generació per sempre.

Anotació final

    ¹¹ L’any quart del regnat de Ptolemeu i de Cleòpatra, ^* Dositeu, que afirmava ser sacerdot i levita, i el seu fill Ptolemeu van portar l’esmentada carta sobre la festa dels Purim dient que era autèntica i que l’havia traduïda Lisímac, fill de Ptolemeu, que era dels de Jerusalem.