Consell en el campament d’Holofernes
1 Holofernes, el general en cap de l’exèrcit assiri, es va assabentar que els israelites es preparaven per a la guerra: havien barrat els passos de la muntanya, havien fortificat els cims més alts i havien col·locat obstacles a les planes. 2 Terriblement enfurismat, va convocar tots els caps dels moabites, els generals ammonites i tots els magistrats de la regió del litoral. 3 I els digué:
—Cananeus, informeu-me d’una vegada quin és aquest poble establert a la muntanya, en quines ciutats habiten, amb quin exèrcit compten. D’on els ve el poder i la força? Quin rei comanda les seves tropes? 4 En una paraula, per què en tot l’occident són ells els únics que m’han fet el menyspreu de no sortir a rebre’m?
Discurs d’Aquior
5 Aquior, el qui comandava tots els ammonites, li va respondre:
—Senyor meu, digna’t escoltar el que dirà el teu servent. Jo et faré saber la veritat sobre el poble que habita aquestes muntanyes, no lluny d’aquí. De la boca del teu servent no en sortirà cap mentida.
6 »Aquest poble és originari de Caldea. 7 Primer van residir a Mesopotàmia, perquè no volien adorar els déus dels seus avantpassats que vivien al país dels caldeus. 8 Van abandonar, doncs, el camí que seguien els seus avantpassats i començaren a adorar el Déu del cel, que ells reconeixien com l’únic Déu; per això foren expulsats del país dels seus antics déus i es van refugiar a Mesopotàmia. Aquí van passar-hi un cert temps, 9 fins que el seu Déu els manà que sortissin d’aquell país on residien i se n’anessin a la terra de Canaan. Allà es van establir i acumularen or, plata i molt bestiar. 10 Quan la fam es va estendre pel país de Canaan, baixaren a Egipte i s’hi van instal·lar mentre hi trobaren aliments. Allà es van multiplicar tant que ja no era possible de comptar-los. 11 Llavors el rei d’Egipte es va girar contra ells amb astúcia i els feu treballar en la fabricació de maons; així els va oprimir fins a reduir-los a l’esclavatge. 12 Però ells van clamar al seu Déu, i aquest va colpir tot Egipte amb plagues que no tenien remei. Llavors els egipcis els van expulsar del seu país. 13 Déu va eixugar el Mar Roig davant d’ells 14 i els conduí per la ruta del Sinaí i de Cadeix-Barnea. Van fer fora tots els pobladors del desert, 15 van ocupar el país dels amorreus i foren prou forts per a exterminar tots els habitants d’Heixbon. Després de passar el Jordà s’apoderaren de tota la regió muntanyosa, 16 d’on expulsaren els cananeus, els perizites, els jebuseus, els siquemites i tots els guirgaixites. I van viure en aquella regió durant molts anys. 17 Mentre no pecaven contra el seu Déu els acompanyava la prosperitat, ja que viu amb ells un Déu que detesta la injustícia. 18 Però quan abandonaven el camí que el seu Déu els havia assenyalat, sofrien grans desfetes en moltes guerres. Finalment van ser deportats a un país estranger. El temple del seu Déu va quedar arrasat i totes les seves ciutats foren ocupades pels enemics. 19 Però ara que s’han convertit al seu Déu, han tornat dels països de la dispersió on vivien escampats. Han pres possessió de Jerusalem, on hi ha el seu santuari, i s’han establert a la regió muntanyosa que havia quedat deshabitada.
20 »Doncs bé, senyor meu, esbrinem si aquest poble ha pecat contra el seu Déu, ni que sigui involuntàriament; assegurem-nos si han ensopegat i, si és així, pugem-hi, que els vencerem. 21 Però si aquest poble no ha desobeït la Llei del seu Déu, t’aconsello, senyor meu, que passis de llarg. El seu Senyor el defensaria, el seu Déu el cobriria amb el seu escut i tota la terra es burlaria de nosaltres.
Rèplica d’Holofernes
22 Quan Aquior hagué acabat el seu parlament, es va aixecar la protesta de tota la gent que hi havia al voltant de la tenda. Els oficials superiors d’Holofernes i tots els habitants de la regió del litoral i de Moab demanaven a Holofernes de linxar Aquior. 23 Deien:
—No ens fan cap por els israelites. Són un poble que no té força ni poder per a oposar cap resistència. 24 Pugem contra ells, general Holofernes, i serviran de pastura a tot el teu exèrcit.