¹ Quan va cessar l’aldarull dels qui envoltaven el lloc del consell, Holofernes, general en cap de l’exèrcit assiri, va dir a Aquior davant totes les tropes estrangeres ^* i davant tots els moabites:
    ² —Qui ets tu, Aquior, amb els mercenaris a sou d’Efraïm, ^* per a donar-te-les de profeta com fas avui? ¿Ens dius que no ataquem els israelites, perquè seran protegits pel seu Déu? Però quin déu hi ha, fora de Nabucodonosor? ^* Ell enviarà el seu exèrcit poderós i els esborrarà de la faç de la terra. El seu Déu no els en podrà pas alliberar! ³ Nosaltres, servents de Nabucodonosor, els destrossarem d’un sol cop. No resistiran l’empenta dels nostres cavalls: ⁴ els inundarem de cavalleria! ^* Les seves muntanyes s’embriagaran de sang i les seves planes es cobriran de cadàvers. No resistiran a peu dret davant nostre. El seu extermini serà total. Ho afirma el rei Nabucodonosor, el senyor de tota la terra. ^* Ell ho ha dit, i les seves paraules es compliran. ⁵ I tu, Aquior, mercenari ammonita, que avui has parlat amb traïdoria, sàpigues que, des d’ara, ja no em tornaràs a veure, fins que m’hauré venjat d’aquesta gent escapada d’Egipte. ⁶ Llavors, quan tornaré, els meus soldats, aquest poble que em serveix, et traspassaran el costat amb el ferro de les seves armes i tu cauràs ferit de mort. ⁷ Ara els meus homes et duran a les muntanyes i et deixaran en alguna de les ciutats que hi ha en aquells costers; ⁸ i no moriràs fins que seràs exterminat amb els israelites. ⁹ I com que dintre teu estàs convençut que no seran conquerits, no has de fer per a res un posat tan abatut. Ho he dit, i no hi haurà cap de les meves paraules que no es compleixi. ^*

Aquior és lliurat als israelites

    ¹⁰ Aleshores Holofernes va ordenar als servidors que tenia a la seva tenda:
—Agafeu Aquior, dueu-lo a Betúlia i deixeu-lo en mans dels israelites.
    ¹¹ Els servidors van agafar Aquior, el van dur fora del campament cap a la plana, i de la plana a les muntanyes, i el deixaren vora les fonts que hi ha sota mateix de Betúlia, ¹² ciutat situada al cim d’un turó. Quan els defensors els van veure, empunyaren les armes i sortiren de la ciutat, mentre els foners disparaven per impedir que els enemics pugessin. ¹³ Llavors aquests es van esmunyir muntanya avall, van lligar Aquior i el deixaren abandonat al peu de la muntanya; després se’n tornaren cap al seu senyor. ¹⁴ Els israelites van baixar de la ciutat, arribaren fins on era Aquior, el van deslligar i se’l van endur a Betúlia per presentar-lo a les autoritats. ¹⁵ En aquell moment els caps de la ciutat eren Ozies, fill de Micà, de la tribu de Simeó, ^* Cabrís, fill de Gotoniel, i Carmis, fill de Melquiel. ¹⁶ Van convocar tots els ancians de la ciutat, però també van acudir a l’assemblea tot el jovent i les dones. Feren posar Aquior al mig de tot el poble, i Ozies li preguntà què havia passat. ¹⁷ Aquior va prendre la paraula per explicar-los què s’havia dit en el consell d’Holofernes: el parlament que ell havia fet davant els caps dels assiris i les bravates grandiloqüents d’Holofernes contra el poble d’Israel.
    ¹⁸ Llavors tot el poble es prosternà en actitud d’adoració bo i clamant:
    ¹⁹ —Senyor, Déu del cel, mira les insolències d’aquesta gent ^* i tingues pietat del nostre poble, tan insignificant! Fixa avui la mirada en els qui et som consagrats!
    ²⁰ Acabat animaven Aquior i li feien grans lloances. ²¹ Ozies se’l va endur de l’assemblea a casa seva i va convidar els ancians a un banquet. Després van passar tota aquella nit suplicant l’auxili del Déu d’Israel.