Triomf d’Israel (14-16)

Conversió d’Aquior


    1 Llavors Judit els va dir:
—I ara, germans, escolteu-me: agafeu aquest cap i pengeu-lo als merlets de la muralla.
2 I quan claregi el dia i brilli el sol sobre la terra, preneu cada un les vostres armes, i que surtin fora de la ciutat tots els qui puguin combatre. Encarregueu a algú que faci de general i feu com si volguéssiu baixar a la plana per atacar les avançades dels assiris, però no hi baixeu. 3 Ells s’armaran i correran al campament a despertar els generals del seu exèrcit. Es precipitaran a la tenda d’Holofernes, però no l’hi trobaran. Llavors la por se’ls menjarà i fugiran de davant vostre. 4 Vosaltres i tots els habitants del país d’Israel, perseguiu-los i feu-ne una estesa pels camins. 5 Però abans de fer això, crideu Aquior, l’ammonita, perquè vegi i reconegui aquell qui menyspreava el poble d’Israel, aquell qui va enviar-nos el mateix Aquior pensant-se portar-lo a la mort.
    6 Van cridar, doncs, Aquior de casa d’Ozies. Quan va arribar a l’assemblea del poble i veié el cap d’Holofernes en mans d’un home, va caure a terra sense esma. 7 Quan l’aixecaren, es va tirar als peus de Judit i es prosternà davant d’ella tot dient:
—Sigues beneïda en totes les poblacions de Judà i en totes les nacions, que quedaran admirades quan sentin el teu nom!
8 I ara digues: què has fet, aquests dies?
I Judit li va explicar davant el poble tot el que havia fet des del dia que se’n va anar fins ara que els parlava.
9 Quan acabà l’explicació, la gent va esclatar en visques entusiastes. Els crits d’alegria ressonaven per tota la ciutat. 10 Aquior, en veure totes aquestes gestes del Déu d’Israel, va creure fermament en ell, es feu circumcidar i des d’aquell dia va entrar a formar part del poble d’Israel.

Pànic al campament assiri


    11 A trenc d’alba, van penjar el cap d’Holofernes a la muralla. Tots els homes van empunyar les armes i sortiren en escamots muntanya avall. 12 Els assiris, en veure’ls, ho van comunicar als seus caps, i aquests anaren a trobar els generals, els comandants i tots els altres oficials. 13 Es van presentar a la tenda d’Holofernes i digueren a Bagoes, l’encarregat de tots els seus afers:
—Corre, desperta el nostre amo. Aquells esclaus s’han atrevit a baixar per presentar-nos batalla. Volen que els exterminem fins a no deixar-ne cap!

    14 Bagoes va entrar i va trucar a l’alcova de la tenda, suposant que Holofernes hi dormia amb Judit. 15 Com que ningú no responia, va apartar la cortina, entrà al dormitori i va trobar-hi el cadàver d’Holofernes estès arran del tamboret. El cos estava decapitat. 16 Llavors es posà a cridar molt fort, plorant, gemegant i xisclant, i esquinçant-se els vestits. 17 Va entrar a la tenda on Judit s’hostatjava, però no la hi va trobar. Llavors corregué cap a la tropa exclamant:
    18 —Aquests esclaus ens han traït! Una dona hebrea ha cobert d’infàmia Nabucodonosor i el seu palau. Holofernes està estès i decapitat!
    19 Quan els oficials de l’exèrcit assiri van sentir aquestes paraules, es van esquinçar les túniques, completament desconcertats. Crits i clams s’escampaven per tot el campament.