Atac d’Israel
1 Quan els soldats que eren a les tendes ho van saber, quedaren atordits. 2 El pànic i el terror es van apoderar de tots ells. I, sense que ningú esperés ningú, van fugir a la desbandada per tots els camins de la plana i de la muntanya. 3 També van emprendre la fuga els qui estaven acampats a les muntanyes entorn de Betúlia. Llavors tots els israelites aptes per a combatre es van llançar contra ells.
4 Ozies va enviar missatgers a Betomastaim, a Cobai, a Colà i a tot el territori d’Israel per informar-los del que passava i animar-los a llançar-se també contra els enemics per exterminar-los. 5 Tan bon punt ho van saber, tots els israelites es precipitaren contra ells com un sol home, i els van anar derrotant fins a Cobà. Igualment hi van acudir els de Jerusalem i els de totes les muntanyes de Judea, quan els van comunicar el que havia passat en el campament enemic. També els de Galaad i els galileus van atacar l’enemic pels flancs i li van causar grans pèrdues, fins que arribaren a Damasc i la seva rodalia. 6 La resta dels habitants de Betúlia es van llançar sobre el campament assiri, el saquejaren i se n’endugueren un botí incalculable. 7 Tornant de perseguir els enemics, els altres israelites es van apoderar del que quedava. La gent dels poblets i de les masies de la muntanya i de la plana també van recollir un botí abundant, perquè n’hi havia grans quantitats.
Celebració del triomf
8 El gran sacerdot Joaquim i el consell dels ancians israelites, que vivien a Jerusalem, van venir per contemplar els grans beneficis que el Senyor havia concedit a Israel. Volien veure també Judit i saludar-la. 9 Tan bon punt entraren a casa seva, la van beneir tots alhora, dient:
—Tu ets la glòria de Jerusalem, l’orgull d’Israel, l’honor del nostre poble! 10 Has fet aquesta gesta amb les teves pròpies mans. Has fet el bé a Israel, i Déu mateix es complau en la teva obra. Que el Senyor totpoderós et beneeixi per tots els segles!
I tot el poble va respondre:
—Així sigui!
11 El poble va passar trenta dies saquejant el campament. A Judit li van donar la tenda d’Holofernes amb tota la vaixella de plata, els llits, els atuells i tot el parament. Ella ho va recollir tot i en carregà una part sobre la seva mula. Després va enganxar els carros i va amuntegar-hi la resta. 12 Les dones d’Israel acudien totes a veure Judit, la felicitaven i algunes li dedicaven una dansa. Ella duia rams d’heura a les mans i els repartia a les dones que l’acompanyaven. 13 Judit i les seves companyes es van coronar amb branquillons d’olivera. I ella anava al davant del poble dirigint la dansa de les dones. Tots els homes d’Israel, armats i portant corones, l’acompanyaven cantant himnes. 14 Judit va entonar davant tot Israel aquest cant d’acció de gràcies, i tot el poble corejà aquest càntic de lloança: