Sermó de la muntanya (5-7)


Les Benaurances
()


    1 En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s’assegué, i se li acostaren els deixebles. 2 Llavors, prenent la paraula, començà a ensenyar-los dient:
    3 —Feliços els pobres en l’esperit, perquè d’ells és el Regne del cel.
    4 »Feliços els qui ploren, perquè seran consolats.
    5 »Feliços els humils, perquè posseiran la terra.
    6 »Feliços els qui tenen fam i set de ser justos, perquè seran saciats.
    7 »Feliços els compassius, perquè seran compadits.
    8 »Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu.
    9 »Feliços els qui treballen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu.
    10 »Feliços els perseguits pel fet de ser justos, perquè d’ells és el Regne del cel.
    11 »Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies. 12 Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. També així van perseguir els profetes que us han precedit.

Sal de la terra i llum del món


    13 »Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi.
    14 »Vosaltres sou la llum del món. No es pot amagar una ciutat posada dalt d’una muntanya, 15 i ningú no encén una llàntia per posar-la sota una mesura, sinó en el portallànties, perquè faci llum a tots els qui són a la casa. 16 Que brilli igualment la vostra llum davant la gent; així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel.

Jesús i la Llei


    17 »No us penseu que he vingut a anul·lar els llibres de la Llei o dels Profetes; no he vingut a anul·lar-los sinó a dur-los a la plenitud.
    18 »En veritat us ho dic: mentre durin el cel i la terra, no passarà ni un punt ni una coma de la Llei. Tot arribarà a la plenitud. 19 Per tant, aquell qui deixi de complir un dels manaments més petits i ensenyi als altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel, però aquell qui els compleixi i ensenyi a complir-los, serà tingut per gran en el Regne del cel.
    20 »Jo us dic que, si no sou més justos que els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel.

L’homicidi


    21 »Ja sabeu que es va dir als antics: No matis, i el qui mati serà condemnat pel tribunal.
    22 »Doncs jo us dic: El qui s’irriti amb el seu germà serà condemnat pel tribunal; el qui l’insulti serà condemnat pel Sanedrí, i el qui el maleeixi acabarà al foc de l’infern.
    23 »Per això, si en el moment de presentar la teva ofrena a l’altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, 24 deixa allí mateix, davant l’altar, la teva ofrena i ves primer a fer les paus amb el teu germà; ja tornaràs després a presentar la teva ofrena.
    25 »Afanya’t a arribar a un acord amb el qui et vol denunciar, mentre vas amb ell camí del tribunal, no sigui cas que et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquin a la presó. 26 En veritat t’ho dic: no en sortiràs que no hagis pagat fins l’últim cèntim.

L’adulteri


    27 »Ja sabeu que es va dir: No cometis adulteri.
    28 »Doncs jo us dic: Tothom qui mira la dona de l’altre amb desig de posseir-la, ja ha comès adulteri amb ella en el seu cor. 29 Si l’ull dret et fa caure en pecat, arrenca-te’l i llença’l; val més que es perdi un dels teus membres que no pas que tot el teu cos sigui llençat a l’infern. 30 I si la mà dreta et fa caure en pecat, talla-te-la i llença-la; val més que es perdi un dels teus membres que no pas que vagi a parar a l’infern tot el teu cos.

El divorci
()


    31 »També es va dir: Si algú es divorcia de la seva dona, que li doni un document de divorci.
    32 »Doncs jo us dic: Tothom qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d’una relació il·legítima, l’empeny a l’adulteri, i el qui es casa amb una repudiada comet adulteri.

Els juraments


    33 »També sabeu que es va dir als antics: No trenquis els juraments. I encara: Compleix allò que has jurat al Senyor.
    34 »Doncs jo us dic: No juris mai; ni pel cel, que és el tron de Déu, 35 ni per la terra, que és l’escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran rei. 36 No juris tampoc pel teu cap, perquè tu no en pots fer tornar blanc o negre un sol cabell. 37 Digueu sí, quan és sí; no, quan és no. El que es diu de més, ve del Maligne.

La venjança
()


    38 »Ja sabeu que es va dir: Ull per ull, i dent per dent.
    39 »Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra el qui us fa mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra. 40 Al qui et vulgui posar un plet per quedar-se el teu vestit, dona-li també el mantell. 41 Si algú t’obliga a portar una càrrega durant mil passes, fes-ne amb ell dues mil. 42 Dona a qui et demana; no et desentenguis del qui et vol manllevar.

Estimar els enemics
()


    43 »Ja sabeu que es va dir: Estima els altres, però detesta els enemics.
    44 »Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen. 45 Així sereu fills del vostre Pare del cel, que fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos. 46 Perquè, si estimeu els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? ¿No fan el mateix els publicans? 47 I, si només saludeu els vostres germans, què feu d’extraordinari? ¿No fan el mateix els pagans?
    48 »Sigueu perfectes com el vostre Pare celestial és perfecte.